<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><rss xmlns:atom='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' version='2.0'><channel><atom:id>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286</atom:id><lastBuildDate>Fri, 16 Oct 2009 02:38:21 +0000</lastBuildDate><title>Escala cap al cel</title><description>Músics i eleccions als Estats Units</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/</link><managingEditor>noreply@blogger.com (Imagina)</managingEditor><generator>Blogger</generator><openSearch:totalResults>24</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>25</openSearch:itemsPerPage><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-7904869728675890960</guid><pubDate>Thu, 22 Jan 2009 00:08:00 +0000</pubDate><atom:updated>2009-01-22T02:03:24.504+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Cròniques</category><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Reflexions</category><title>Amazing Grace</title><description>- Mira, Chaval, un grupo de Gospel en la portada de La Vanguardia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al acabar las clases de guitarra en la academia en la que doy clase por las tardes, me en contré con Óscar Alberdi, director del Institut de Gospel de Barcelona y propietario de la academia. Me mostró la portada del periódico. En ella, una gran foto horizontal de un coro de más de cien cantantes vestidos de rojo y blanco estaba ante el Lincoln Memorial de Washington DC.  Bajo la hierática mirada de la monumental estatua del presidente que abolió la esclavitud, en el monumental complejo de paredes blancas como la nieve, sus túnicas rojas parecían heridas, llagas abiertas encima de una piel inmaculada. Delante de el coro, una figura completamente vestida de negro con una vieja guitarra acústica en las manos. Bruce Springsteen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La actuación se enmarcaba en el día en recuerdo de Martin Luther King, que desde 1993 se celebra en todo Estados Unidos el tercer lunes de enero, una fecha próxima a la de su nacimiento (el 15 de enero). Y como sólo saben hacer los americanos, aquel día todo tenía un sentido: Lincoln, el coro de gospel, sus colores, el Boss... La canción que inauguró el concierto "We are one", concierto en el que también participó gente como U2, Bon Jovi o Shakira,  fue "The Rising", de la que ya he hablado, con este impresionante coro aguantando los acordes de Bruce y su guitarra. Es curioso, viendo el vídeo, las heridas que me habían parecido en un principio las túnicas del coro no eran tales. Qué va. ¿Cómo podían serlo? ¡El sueño de Martin Luther King se estaba cumpliendo! ¡Se están cerrando las heridas! ¡Un negro en la Casa Blanca! El momento es histórico, es un símbolo, un paso más...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/7CODdP_gtGo&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/7CODdP_gtGo&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero cuidado, es un paso. El camino se anda a base de pasos, no haciendo sólo uno. Recordemos que el apartheid todavía es muy reciente. Recordemos los siglos de esclavitud durante los que los hombres han sido sometidos por los hombres sólo por el color de su piel. Recordemos lo que hemos perdido, lo que han perdido. Recordemos todo lo pasado, y sepamos pedir perdón. Recordemos que con la llegada de Obama a la casa blanca no se arreglan los siglos anteriores. ¡Eso hubiera tenido que ser lo normal, no lo extraordinario! Esperemos que algun día podamos ser perdonados. Yo no sé si podría en su lugar...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En todo caso, los caminos se andan, se llega a lo que se quiere mediante pasos. Uno a uno, resurgiendo de nuevo, como canta Bruce. Hemos estado siglos perdidos, y eso debería horrorizarnos. Sepamos cómo debemos caminar a partir de ahora. Nos han bendecido con la gracia de poder aprender de nuestros errores. Hemos estado perdidos, miserables, pero ahora nos hemos encontrado, podemos ver que estabamos ciegos, y podemos cambiar las cosas...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amazing grace, how sweet the sound&lt;br /&gt;That saved a wretch like me.&lt;br /&gt;I once was lost, but now I'm found.&lt;br /&gt;Was blind, but now I see.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;'Twas grace that taught my heart to feel&lt;br /&gt;And grace my fears relieved.&lt;br /&gt;How precious did that grace appear&lt;br /&gt;The hour I first believed.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;When we've been there ten thousand years&lt;br /&gt;Bright shining as the sun,&lt;br /&gt;We've no less days to sing God's praise&lt;br /&gt;Then when we first begun.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amazing grace, how sweet the sound&lt;br /&gt;That saved a wretch like me.&lt;br /&gt;I once was lost, but now I'm found.&lt;br /&gt;Was blind, but now I see.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Asombrosa Gracia puede ser Dios, si queréis, como dice la canción. Pero yo veo una luz en cada uno de nosotros que emana esa Gracia. Tenemos la suerte y el deber de oír su dulce sonido y quitarnos las vendas de los ojos. Estamos tocados por una asombrosa gracia que es el estar vivos y poder sentirlo así. Busquemos el camino, no andemos a oscuras. La luz está en nuestro interior.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong style="font-weight: normal;"&gt;Y el martes legó el gran día. Un pequeño paso para el hombre... Hace 60 años, el padre de Obama no podía entrar en muchos restaurantes de Washington. El martes, su hijo juraba el cargo político más importante de los Estados Unidos en la misma biblio que lo hizo Abraham Lincoln. "El sueño de Martin Luther King se ha cumplido porque el hijo de ese hombre hoy es el presidente de Estados Unidos", dijo Obama en su discurso.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/JEP82KuiZh0&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/JEP82KuiZh0&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Otra de las frases que también me lamó muchísimo la atención fue: &lt;strong style="font-weight: normal;"&gt;"todos somos iguales, todos somos libres y todos merecemos la oportunidad de lograr la felicidad total"&lt;/strong&gt;. Me recordó al reverendo... "Para vivir con la verdad evidente de que todos los hombres son creados iguales".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Más allá de las esperanzas dipositadas en Obama, de su actuación como presidente de los Estados Unidos, de cómo resuelva los problemas a los que se tiene que enfrentar, el 20 de enero de 2009 quedará como una de las grandes fechas de la lucha por los derechos civiles. Más allá de que ese hombre haga bien o mal su trabajo a partir de ahora (todos somos humanos, para bien o para mal, ¿verdad?), un hombre negro duerme hoy en la Casa Blanca. Y doy gracias por haberlo vivido.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amazing Grace.&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/JauSZ2EWRSI&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/JauSZ2EWRSI&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-7904869728675890960?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2009/01/amazing-grace.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-5412300615030070786</guid><pubDate>Wed, 17 Dec 2008 15:15:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-12-17T16:28:38.640+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Recopilatoris</category><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Recomanacions</category><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Discs</category><title>This time it's for real</title><description>Sin buscar nada en concreto, el otro día me encontraba en Discos Castelló y por curiosidad miré los discos de Bruce Springsteen.  Entre los discos que ya conocía (&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Magic, The Rising, Devils &amp;amp; Dust, Vorn To Run, Greetings From Ausbury Park, Born in the USA, Human Touch...&lt;/span&gt;) Encontré varias rarezas, discos de importación: directos de The Boss en Dublín, en Nueva York, singles... Y uno que me llamó mucho la atención. Un Bruce levantando su acústica aparecía al lado de dos pósters electorales del partido Demócrata, que se relacionaban con él. El álbum se llamaba &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Bruce Springsteen. This time it's for real.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como habréis leído en posts anteriores, y es conocida y declarada la simpatía y la apuesta de Sringsteen por Obama, ya presidente electo de los Estados Unidos. Pero la verdad es que me sorprendió que se editara un disco (¿qué digo, uno? ¡Se trata de un doble CD!) sólo para apoyar la campaña presidencial demócrata.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los compactos contienen discursos y canciones en directo que The Boss ofreció en diversos sitios durante la campaña de Obama. Os dejo la imagen de la portada del disco junto con las canciones seleccionadas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SUkZXNlZoPI/AAAAAAAAAIw/8TVKEnCAqxQ/s1600-h/bruce+real.JPG"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 225px; height: 215px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SUkZXNlZoPI/AAAAAAAAAIw/8TVKEnCAqxQ/s400/bruce+real.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5280779924642832626" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;CD1:  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Ben Franklin Parkway, Philadelphia, PA, October 4, 2008:&lt;br /&gt;1. The Promised Land&lt;br /&gt;2. The Ghost of Tom Joad&lt;br /&gt;3. Thunder Road&lt;br /&gt;4. No Surrender&lt;br /&gt;5. Does This Bus Stop on 82nd Street?&lt;br /&gt;6. Bruce s Speech&lt;br /&gt;7. The Rising&lt;br /&gt;8. This Land is Your Land&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;The Ohio State University, Columbus, OH, October 5, 2008:&lt;br /&gt;9. John Glenn Intro&lt;br /&gt;10. Mr. Space Man&lt;br /&gt;11. The Promised Land&lt;br /&gt;12. The Ghost of Tom Joad&lt;br /&gt;13. Thunder Road&lt;br /&gt;14. Youngstown&lt;br /&gt;15. No Surrender&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;CD2: &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;1. Bruce s Speech&lt;br /&gt;2. The Rising&lt;br /&gt;3. This Land is Your Land&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Oestrike Stadium, Eastern Michigan University, Ypsilanti, MI, October 6, 2008:&lt;br /&gt;4. Promised Land&lt;br /&gt;5. The Ghost of Tom Joad&lt;br /&gt;6. Thunder Road&lt;br /&gt;7. Devils &amp;amp; Dust&lt;br /&gt;8. Used Cars&lt;br /&gt;9. No Surrender&lt;br /&gt;10. Bruce s Speech&lt;br /&gt;11. The Rising&lt;br /&gt;12. This Land is Your Land&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-5412300615030070786?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/12/this-time-its-for-real.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SUkZXNlZoPI/AAAAAAAAAIw/8TVKEnCAqxQ/s72-c/bruce+real.JPG' height='72' width='72'/><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-8345269849808620310</guid><pubDate>Wed, 03 Dec 2008 11:53:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-12-04T01:11:41.561+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Perfils</category><title>Greg Craig, consejero de la Casa Blanca</title><description>La oficina de transición de la Casa Blanca ha anunciado, entre otros nombramientos (tal vez más incendiarios, como el de Hillary Clinton), que &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Greg_Craig"&gt;Greg Craig&lt;/a&gt; ocupará el puesto de consejero de la Casa Blanca.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/STcgBz6NLDI/AAAAAAAAAIg/hA9F_6GfjGY/s1600-h/Greg-Craig.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 303px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/STcgBz6NLDI/AAAAAAAAAIg/hA9F_6GfjGY/s400/Greg-Craig.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5275720703974124594" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Gregory Bestor Craig nació en Norfolk, Virgina, en marzo del año 1945 (en este punto, un dato que no tiene nada que ver con el personaje pero sí con el lugar de nacimiento: Norfolk fue el primer puerto Americano en el que desembarcó por primera vez un barco con esclavos Africanos).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estudió en la Philips Exter Academy y más tarde en Harvard (¡vaya, como Obama!). Aquí otro dato curioso a destacar, ya que estamos en un blog de música y política en Estados Unidos: Craig, durante sus estudios en Harvard, cantó en el grupo &lt;a href="http://kroks.com/"&gt;The Harvard Krokodiloes&lt;/a&gt;, un coro masculino a capella con armonías a cuarto voces y canciones burlescas y humorísticas. El grupo es de entre 12 y 14 no graduados y ha cantado por todo el mundo. También cabe destacar la relación de amistad que tienen con el director de orquestra y compositor Leonard Bernstein (para quién no lo conozca, es entre muchas otras cosas el creador de West Side Story), que ha compuesto algunas piezas y poemas para ellos. Nada, que me voy por las ramas... Después de Harvard, Craig siguió su carrera en Cambridge.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/STcgIZPoDnI/AAAAAAAAAIo/yETqhjtZuZQ/s1600-h/180px-HarvardKrokodiloes.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 180px; height: 270px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/STcgIZPoDnI/AAAAAAAAAIo/yETqhjtZuZQ/s400/180px-HarvardKrokodiloes.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5275720817075293810" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Conoció a Bill Clinton y acabó formando parte de su Gobierno, siendo el consejero jurídico del presidente. Como tal, ejerció de defensor de Clinton durante el proceso de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;impeachment&lt;/span&gt;. Y ahora, como he dicho, se ha convertido en el consejero de la Casa Blanca del equipo de Obama. Mucho cambio, pero el equipo del nuevo presidente no es que predique con el ejemplo: muchos de los nombrados ya pertenecían al equipo Clinton, de corte conservador. Veremos qué pasa...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una de las cosas que más chirrian en la biografía de este abogado son algunos de los casos que ha defendido: fue abogado defensor de John Hinckley, el hombre que disparó a Reagan (y que fue absuelto), montó una campaña favor del gobierno Sandinista acusando a la contra nicaragüense de violar los derechos humanos de los indios Miskitos, fue el abogado del padre de Elián González (el niño cubano que volvió a Cuba), y ha defendido a varios altos cargos latinoamericanos acusados de crímenes contra la humanidad. Con un historial como éste, cómo encajará con los presuntos que promete Obama? Todo el mundo puede cambiar, dicen. Yes, he can?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalmente, cabe destacar el papel que Greg Craig puede jugar en la normalización de las relaciones entre EUA y Cuba: conoce a los líderes cubanos, y ellos le conocen a él. Seria posible que fuese uno de los encargados de diseñar y llevar a cabo los cambios legislativos wue EUA debe hacer para "reconciliarse" con Cuba (esto es, derogar leyes como Torricelli o Helms-Burton, entre otras). Aunque Cuba, por su parte, deberá tomar medidas para limpiarse un poco la cara y presentarse como un estado mínimamente aperturista. Así que, en este campo, también cabe estar a la espectativa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para acabar, ya con datos de la vida personal, Greg Craig está casado con una diseñadora gráfica llamada Derry Noyes y juntos tienen cinco hijos, el nombre de los cuales es veritablemente accesorio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;P.S.: Se desconoce la existencia de mascotas en el sí de la familia Craig.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-8345269849808620310?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/12/greg-craig-consejero-de-la-casa-blanca.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/STcgBz6NLDI/AAAAAAAAAIg/hA9F_6GfjGY/s72-c/Greg-Craig.jpg' height='72' width='72'/><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>1</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-4975082225537406974</guid><pubDate>Tue, 25 Nov 2008 10:51:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-11-25T12:03:56.575+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>notícies</category><title>El Rock también votó a Obama</title><description>Tras las elecciones estadounidenses, todo el mundo tenía las claves de esa victoria. Ya se sabe, a posteriori es muy fácil mojarse. Es simpático observar ese fenómeno. Sería divertido que lo hicieran también los hombres del tiempo. Imaginaros un parte meteorológico que dijera algo así como "Buenas noches, ayer cayeron grandes cubascos en la zona central de la península. Era de esperar, ya que las condiciones atmosféricas así lo apuntaban. Nada más, volvemos mañana con más información sobre por qué hoy hará el tiempo que hará en nuestro país".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este artículo lo he sacado de las noticias &lt;a href="http://www.terra.com.ar/canales/musica/190/190695.html"&gt;musicales de Terra&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 12"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 12"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cusuari%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;link rel="themeData" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cusuari%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx"&gt;&lt;link rel="colorSchemeMapping" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cusuari%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:trackmoves/&gt;   &lt;w:trackformatting/&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:punctuationkerning/&gt;   &lt;w:validateagainstschemas/&gt;   &lt;w:saveifxmlinvalid&gt;false&lt;/w:SaveIfXMLInvalid&gt;   &lt;w:ignoremixedcontent&gt;false&lt;/w:IgnoreMixedContent&gt;   &lt;w:alwaysshowplaceholdertext&gt;false&lt;/w:AlwaysShowPlaceholderText&gt;   &lt;w:donotpromoteqf/&gt;   &lt;w:lidthemeother&gt;ES&lt;/w:LidThemeOther&gt;   &lt;w:lidthemeasian&gt;X-NONE&lt;/w:LidThemeAsian&gt;   &lt;w:lidthemecomplexscript&gt;X-NONE&lt;/w:LidThemeComplexScript&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;    &lt;w:dontgrowautofit/&gt;    &lt;w:splitpgbreakandparamark/&gt;    &lt;w:dontvertaligncellwithsp/&gt;    &lt;w:dontbreakconstrainedforcedtables/&gt;    &lt;w:dontvertalignintxbx/&gt;    &lt;w:word11kerningpairs/&gt;    &lt;w:cachedcolbalance/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;   &lt;m:mathpr&gt;    &lt;m:mathfont val="Cambria Math"&gt;    &lt;m:brkbin val="before"&gt;    &lt;m:brkbinsub val="--"&gt;    &lt;m:smallfrac val="off"&gt;    &lt;m:dispdef/&gt;    &lt;m:lmargin val="0"&gt;    &lt;m:rmargin val="0"&gt;    &lt;m:defjc val="centerGroup"&gt;    &lt;m:wrapindent val="1440"&gt;    &lt;m:intlim val="subSup"&gt;    &lt;m:narylim val="undOvr"&gt;   &lt;/m:mathPr&gt;&lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"&gt;   &lt;w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"&gt;  &lt;/w:LatentStyles&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Font Definitions */  @font-face 	{font-family:"Cambria Math"; 	panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; 	mso-font-charset:1; 	mso-generic-font-family:roman; 	mso-font-format:other; 	mso-font-pitch:variable; 	mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face 	{font-family:Calibri; 	panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; 	mso-font-charset:0; 	mso-generic-font-family:swiss; 	mso-font-pitch:variable; 	mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-unhide:no; 	mso-style-qformat:yes; 	mso-style-parent:""; 	margin-top:0cm; 	margin-right:0cm; 	margin-bottom:10.0pt; 	margin-left:0cm; 	line-height:115%; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:11.0pt; 	font-family:"Calibri","sans-serif"; 	mso-ascii-font-family:Calibri; 	mso-ascii-theme-font:minor-latin; 	mso-fareast-font-family:Calibri; 	mso-fareast-theme-font:minor-latin; 	mso-hansi-font-family:Calibri; 	mso-hansi-theme-font:minor-latin; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-theme-font:minor-bidi; 	mso-fareast-language:EN-US;} .MsoChpDefault 	{mso-style-type:export-only; 	mso-default-props:yes; 	mso-ascii-font-family:Calibri; 	mso-ascii-theme-font:minor-latin; 	mso-fareast-font-family:Calibri; 	mso-fareast-theme-font:minor-latin; 	mso-hansi-font-family:Calibri; 	mso-hansi-theme-font:minor-latin; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-theme-font:minor-bidi; 	mso-fareast-language:EN-US;} .MsoPapDefault 	{mso-style-type:export-only; 	margin-bottom:10.0pt; 	line-height:115%;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-priority:99; 	mso-style-qformat:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin-top:0cm; 	mso-para-margin-right:0cm; 	mso-para-margin-bottom:10.0pt; 	mso-para-margin-left:0cm; 	line-height:115%; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:11.0pt; 	font-family:"Calibri","sans-serif"; 	mso-ascii-font-family:Calibri; 	mso-ascii-theme-font:minor-latin; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-theme-font:minor-fareast; 	mso-hansi-font-family:Calibri; 	mso-hansi-theme-font:minor-latin;} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;" &gt;El rock también votó a Obama&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;br /&gt;Así como en Hollywood, la gran mayoría de las bandas y referentes del rock estadounidense no ocultaron su apoyo al candidato demócrata. Artistas como Bruce Springsteen, R.E.M. y Bob Dylan, entre muchos otros, dijeron presente en la campaña presidencial.&lt;br /&gt;Aún en la remota Buenos Aires, músicos como Michael Stipes, el vocalista de R.E.M., no dudaron en bregar a favor de Barack Obama durante las elecciones presidenciales estadounidenses. Tienen claro que, estén en la parte del mundo que estén, el apoyo artístico al candidato demócrata podía ser determinante en la puja contra John McCain en la carrera hacia la Casa Blanca.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;Pero los de R.E.M. sólo fueron una pieza entre las decenas de músicos y artistas que le dieron su visto bueno personal a Obama. Si hasta Bruce Springteen participó de un acto organizado por los demócratas en Cleveland (The Boss es uno de los más respetados e influyente en la vida pública estadounidense). La Rolling Stone confeccionó un listado de los músicos que tuvieron una participación activa en la previa a las elecciones presidenciales. Aquí los diez ejemplos destacados por la revista:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;R.E.M. &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;br /&gt;"Me avergüenza el presidente de mi país". En pleno Personal Fest, Michael Stipe y compañía no dudaron en poner a Obama en las pantallas del Club Ciudad de Buenos Aires, y en decir que es lo que piensan sobre George W. Bush.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;Grateful Dead&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;br /&gt;Los sobrevivientes del mítico grupo psicodélico (Bob Weir, Phil Lesh, Mickey Hart and Bill Kreutzmann) se juntaron para interpretar algunos de sus clásicos el 13 de octubre en Pennsylvania, a beneficio de Obama.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;Billy Joel&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;br /&gt;El autor de "A Matter of Trust" se unió con Springsteen en un show para recaudar fondos para la candidatura de Obama en el Hammerstein Ballroom de Nueva York.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;Trent Reznor&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;br /&gt;En una carta abierta a sus fans, el líder de Nine Inch Nails le pidió a sus fans que voten y participen en la elección. "Esta elección ofrece una elección es entre dos hombres con visiones radicalmente diferentes del futuro. Tenemos fuertes sentimientos acerca de esta elección", dice.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;Bruce Springsteen&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;br /&gt;El Jefe fue más allá que todos: además de apoyar de entrada a Obama, compartió escenario con él en Cleveland, dos días antes de las elecciones presidenciales.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;Will.i.am&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;br /&gt;El rapero compuso "Yes We Can (Obama Song)", jingle de campaña y en cuyo clip hay cameos de Scarlett Johansson y Jack Johnson, entre otros, intercalados con discursos del político.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;John Densmore&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;br /&gt;El baterista de The Doors dijo estar encantado por lo "genuino" que es Obama, a quien encontró durante una gira con su grupo Tribal Jazz. "Si tienen que votar, voten a los demócratas", dijo desde You Tube.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;Devo&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;br /&gt;Los pioneros del tecno rock se sumaron a los actos que Obama realizó en su Cleveland natal. "La situación actual es escalofriante", señaló Mark Mothersbaugh.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;Beastie Boys&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;br /&gt;Junto con Cerril Crow, Ben Harper, Crosby and Nash y Norah Jones, el trío fue el principal animador de Rock The Vote, la serie de recitales que buscan mayor participación ciudadana a la hora de los sufragios.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="line-height: 115%;font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;Bob Dylan&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="line-height: 115%;font-family:&amp;quot;;font-size:12;"  &gt;&lt;br /&gt;"Barack Obama está redefiniendo lo que un político es, así que tendremos que ver cómo se desarrollan las cosas. Tengo la esperanza de que pueden cambiar, algunas cosas tienen que hacerlo". Con estas palabras el siempre esquivo Dylan se refirió a Obama en junio de este año, antes de inaugurar una muestra pictórica suya en Londres. Un espaldarazo para nada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-4975082225537406974?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/11/el-rock-tambin-vot-obama.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-260119087384857707</guid><pubDate>Mon, 10 Nov 2008 13:23:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-11-10T14:42:58.146+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>vídeos</category><title>Vídeos: Discurso de Bruce Springsteen + The Rising</title><description>&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Hs0ZC0CWVz8&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Hs0ZC0CWVz8&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Discurso&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/XfKF5i_h3eQ&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/XfKF5i_h3eQ&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;The Rising&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Vídeos del discurso del Boss en el mítin (el qual he copiado íntegro en el post &lt;a href="http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/11/la-noche-americana-sueos.html"&gt;"La noche americana: sueños"&lt;/a&gt;) y de una de las canciones que interpretó seguidamente, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;The Rising&lt;/span&gt;. Y no la cantó por casualidad. &lt;a href="http://brucespringsteen.net/albums/rising.html"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;The Rising&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; le da nombre a uno de los mejores discos de Bruce Sringsteen, bajo mi punto de vista. Grabado entre el 2001 y el 2002 de nuevo junto a su mítica banda The E-Street Band (con los que no enregistraba nada conjuntamente desde el mítico &lt;a href="http://brucespringsteen.net/albums/bornintheusa.html"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Born in the USA&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;), se trata de un disco con una gran parte de canciones dedicadas a los atentados terroristas del 11-S y a sus consecuencias. Y esta canción es una de las que exortan a tirar adelante, llaman a lo que el propio nombre indica: el resurgir, el renacimiento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Os adjunto, finalmente, la letra:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;The Rising - Bruce Springsteen&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cant see nothin in front of me&lt;br /&gt;Cant see nothin coming up behind&lt;br /&gt;I make my way through this darkness&lt;br /&gt;I cant feel nothing but this chain that binds me&lt;br /&gt;Lost track of how far Ive gone&lt;br /&gt;How far Ive gone, how high Ive climbed&lt;br /&gt;On my backs a sixty pound stone&lt;br /&gt;On my shoulder a half mile of line&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Come on up for the rising&lt;br /&gt;Come on up, lay your hands in mine&lt;br /&gt;Come on up for the rising&lt;br /&gt;Come on up for the rising tonight&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Left the house this morning&lt;br /&gt;Bells ringing filled the air&lt;br /&gt;Wearin the cross of my calling&lt;br /&gt;On wheels of fire I come rollin down here&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Come on up for the rising&lt;br /&gt;Come on up, lay your hands in mine&lt;br /&gt;Come on up for the rising&lt;br /&gt;Come on up for the rising tonight&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Li,li, li,li,li,li, li,li,li&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Theres spirits above and behind me&lt;br /&gt;Faces gone black, eyes burnin bright&lt;br /&gt;May their precious blood bind me&lt;br /&gt;Lord, as I stand before your fiery light&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Li,li, li,li,li,li, li,li,li&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I see you mary in the garden&lt;br /&gt;In the garden of a thousand sighs&lt;br /&gt;Theres holy pictures of our children&lt;br /&gt;Dancin in a sky filled with light&lt;br /&gt;May I feel your arms around me&lt;br /&gt;May I feel your blood mix with mine&lt;br /&gt;A dream of life comes to me&lt;br /&gt;Like a catfish dancin on the end of my line&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sky of blackness and sorrow ( a dream of life)&lt;br /&gt;Sky of love, sky of tears (a dream of life)&lt;br /&gt;Sky of glory and sadness ( a dream of life)&lt;br /&gt;Sky of mercy, sky of fear ( a dream of life)&lt;br /&gt;Sky of memory and shadow ( a dream of life)&lt;br /&gt;Your burnin wind fills my arms tonight (a dream of life)&lt;br /&gt;Sky of longing and emptiness (a dream of life)&lt;br /&gt;Sky of fullness, sky of blessed life&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Come on up for the rising&lt;br /&gt;Come on up, lay your hands in mine&lt;br /&gt;Come on up for the rising&lt;br /&gt;Come on up for the rising tonight&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Li,li, li,li,li,li, li,li,li&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-260119087384857707?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/11/vdeos-discurso-de-bruce-springsteen.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-5595514246066722620</guid><pubDate>Fri, 07 Nov 2008 15:27:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-11-07T16:32:06.552+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>notícies</category><title>100 músicos pro-Obama</title><description>&lt;p&gt;Extret de &lt;a href="http://jenesaispop.com/2008/10/01/100-musicos-pro-obama/"&gt;jenesaispop.com&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Nunca pensamos que veríamos a las Pussycat Dolls en el mismo post que a The National, a Kanye West que a Bon Jovi, a Public Enemy que a Jennifer Lopez, a Celine Dion que a Joanna Newsom, a Janet Jackson que a Morrissey, pero todos tienen en común que acudirán a las urnas para votar a Obama, o, en el caso de no ser estadounidenses, instar a sus fans a hacerlo. Sus armas son fondos para subvencionar la campaña, conciertos gratuitos a cambio de un registro para votar o canciones donadas para el recopilatorio de Barack.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;No podemos hablar de unanimidad porque hay grandes ausencias en la lista, como Radiohead o los mismos U2, cuyo líder Bono quizá prefiere mantenerse imparcial y se ha entrevistado recientemente con McCain. También hay algún voto famoso para McCain como el de Daddy Yankee, el de ‘La Gasolina’, pero la lista de apoyos para Obama es asombrosa. Y faltan muchos más.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span id="more-5769"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p&gt;1.-&lt;strong&gt;50 Cent&lt;/strong&gt; comenzó apoyando a Hillary Clinton pero terminó decantándose por Obama tras un discurso &lt;a href="http://www.huffingtonpost.com/2008/03/31/50-cent-now-backs-obama-o_n_94276.html"&gt;sobre racismo&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;2.-&lt;strong&gt;Bryan Adams&lt;/strong&gt;, después de hacer &lt;a href="http://blogs.courant.com/eric_danton_sound_check/2008/05/bryan-adams-singer-rocker-poli.html"&gt;una de las fotos más famosas&lt;/a&gt; de la campaña de Hillary Clinton, se &lt;a href="http://www.antimusic.com/news/08/july/04Bryan_Adams_Wants_to_Shoot_Obama.shtml"&gt;ofreció a fotografiar&lt;/a&gt; a Obama, al que ha apoyado públicamente.&lt;br /&gt;3.-&lt;strong&gt;Tatyana Ali&lt;/strong&gt;, la niña del Príncipe de Bel-Air que luego se hizo cantante, aparece en el vídeo ‘Yes, We Can’, la emblemática canción de Wil.i.am para la campaña de Obama.&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;br /&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/jjXyqcx-mYY&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt; &lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/jjXyqcx-mYY&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;4.-&lt;strong&gt;Arcade Fire&lt;/strong&gt; desde su blog ya &lt;a href="http://stereogum.com/archives/win-butler-weighs-in-on-barack-hillary_007715.html"&gt;apoyaron&lt;/a&gt; a Obama frente a Hillary, preguntándose si la democracia iba a ser cosa de una sola familia.&lt;br /&gt;5.-&lt;strong&gt;Joan Baez&lt;/strong&gt; ha incluido una sección de Obama en su &lt;a href="http://www.joanbaez.com/obama.html"&gt;web oficial&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;6.-&lt;strong&gt;Beastie Boys&lt;/strong&gt; han colgado vídeos de Obama &lt;a href="http://www.beastieboys.com/?p=72"&gt;en su web&lt;/a&gt; y han pedido a sus fans que se registren para votar.&lt;br /&gt;7.-&lt;strong&gt;Beyoncé&lt;/strong&gt; &lt;a href="http://www.3news.co.nz/News/Entertainment/BeyonceObamamakesmeproud/tabid/418/articleID/71746/Default.aspx?ArticleID=71746"&gt;ha declarado que&lt;/a&gt; Obama le hace sentirse orgullosa y contenta de que llegue una “generación a la que la raza no le importe”.&lt;br /&gt;8.-&lt;strong&gt;Andrew Bird&lt;/strong&gt; es uno de los muchos participantes en el concierto ‘Barack Rock’.&lt;br /&gt;9.-&lt;strong&gt;The Bird &amp;amp; The Bee&lt;/strong&gt; tocaron en un acto pro-Obama llamado Obama-rama.&lt;br /&gt;10.-&lt;strong&gt;Mary J. Blige&lt;/strong&gt; ha participado en la canción de Outkast pro-Obama.&lt;br /&gt;11.-&lt;strong&gt;Bon Jovi&lt;/strong&gt; ha dado &lt;a href="http://afp.google.com/article/ALeqM5j3-FPZv40jw45DL-rF9_ljcfM1ng"&gt;pasta&lt;/a&gt; para la campaña de Obama.&lt;br /&gt;12.-A &lt;strong&gt;Boy George&lt;/strong&gt; le gusta tanto la idea de que EE.UU. tenga un presidente negro, y le gusta tanto el ‘Yes We Can’ que ha hecho su propia versión.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div align="center"&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/HqYTkW43nVU&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt; &lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/HqYTkW43nVU&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;  &lt;p&gt;13.-&lt;strong&gt;Brazilian Girls&lt;/strong&gt; han participado en el vídeo de artistas latinos ‘Podemos con Obama’.&lt;br /&gt;14.-&lt;strong&gt;The Breeders&lt;/strong&gt; tocarán en un concierto pro-Obama este mes.&lt;br /&gt;15.-&lt;strong&gt;Bright Eyes&lt;/strong&gt; ha donado dinero para su campaña.&lt;br /&gt;16.-&lt;strong&gt;Jackson Browne&lt;/strong&gt; &lt;a href="http://www.nme.com/news/jackson-browne/38953"&gt;denunció a McCain&lt;/a&gt; por utilizar una canción suya en una campaña, ya que él apoya a Obama y no quiere confusiones.&lt;br /&gt;17.-Nina de los &lt;strong&gt;Cardigans&lt;/strong&gt; participó en otro de los conciertos ‘Barack Rock’.&lt;br /&gt;18.-&lt;strong&gt;Mariah Carey&lt;/strong&gt;, cuando le preguntaron por quién votaría, contestó: “Yes, We Can”.&lt;br /&gt;19.-Nile Rodgers, el miembro superviviente de &lt;strong&gt;Chic&lt;/strong&gt;, ha donado dinero para la campaña de Obama.&lt;br /&gt;20.-&lt;strong&gt;Clap Your Hands Say Yeah&lt;/strong&gt; han tocado en conciertos pro-Obama.&lt;br /&gt;21.-&lt;strong&gt;Cold War Kids&lt;/strong&gt; han tocado en conciertos pro-Obama.&lt;br /&gt;22.-Chris Martin de &lt;strong&gt;Coldplay&lt;/strong&gt; ha dicho que si Obama ganara &lt;a href="http://www.contactmusic.com/news.nsf/article/martin%20obama%20as%20president%20would%20change%20americas%20image_1071349"&gt;cambiaría mucho la imagen de América&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;23.-&lt;strong&gt;Common&lt;/strong&gt; aparece en el vídeo ‘Yes We Can’, estandarte de la campaña de Obama.&lt;br /&gt;24.-&lt;strong&gt;David Crosby&lt;/strong&gt; ha &lt;a href="http://www.musicfordemocracy.org/?q=node/20"&gt;declarado que Obama&lt;/a&gt; tiene lo que muchos políticos no: dignidad.&lt;br /&gt;25.-&lt;strong&gt;Sheryl Crow&lt;/strong&gt; ha donado uno de sus temas para el disco ‘Yes, We Can’.&lt;br /&gt;26.-El lema de &lt;strong&gt;Puff Daddy&lt;/strong&gt; es corto: “Obama o muere”-&lt;br /&gt;27.-&lt;strong&gt;Death Cab For Cutie&lt;/strong&gt; han sido uno de los grupos que más se han implicado, escribiendo un &lt;a href="http://www.drownedinsound.com/articles/3914001"&gt;blog para Rolling Stone&lt;/a&gt; sobre el partido demócrata, participando en conciertos, etcétera.&lt;br /&gt;28.-&lt;strong&gt;The Decemberists&lt;/strong&gt; actuaron en un concierto gratuito pro-Obama el pasado mes de mayo.&lt;br /&gt;29.-&lt;strong&gt;Celine Dion&lt;/strong&gt;, &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=QXD4BGvPngM"&gt;gran crítica del gobierno de EE.UU.&lt;/a&gt; en los últimos años, cedió un tema a la campaña de Hillary, pero ahora &lt;a href="http://www.ottawasun.com/News/National/2008/09/10/6718491-sun.html"&gt;ha dicho&lt;/a&gt; que le gustaría ver a Obama presidiendo el país.&lt;br /&gt;30.-&lt;strong&gt;Bob Dylan&lt;/strong&gt; dice que Obama puede cambiar la política para siempre.&lt;br /&gt;31.-&lt;strong&gt;Jakob Dylan&lt;/strong&gt; ha tocado en conciertos pro-Obama, demostrando que no sólo las familias de derechas votan lo mismo.&lt;br /&gt;32.-&lt;strong&gt;Electrocute&lt;/strong&gt; actuaron en Obama-Rama.&lt;br /&gt;33.-Dave Stewart de &lt;strong&gt;Eurythmics&lt;/strong&gt; ha escrito su propia canción por la causa, con la colaboración de varios artistas.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div align="center"&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/oVi4rUzf-0Q&amp;amp;color1=0xb1b1b1&amp;amp;color2=0xcfcfcf&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1"&gt; &lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/oVi4rUzf-0Q&amp;amp;color1=0xb1b1b1&amp;amp;color2=0xcfcfcf&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;  &lt;p&gt;34.-&lt;strong&gt;Fall Out Boy&lt;/strong&gt; han tocado en conciertos pro-Obama.&lt;br /&gt;35.-&lt;strong&gt;Fergie&lt;/strong&gt; se declaró “deslumbrada” por uno de sus discursos.&lt;br /&gt;36.-&lt;strong&gt;Fiery Furnaces&lt;/strong&gt; tocarán en un show a favor de Barack el lunes que viene.&lt;br /&gt;37.-&lt;strong&gt;Fleet Foxes&lt;/strong&gt; han colaborado en la &lt;a href="http://www.pitchforkmedia.com/article/news/145869-plan-to-vote-get-wilco-fleet-foxes-dylan-cover-mp3"&gt;versión de Bob Dylan&lt;/a&gt; con Wilco que te podías bajar si te registrabas para votar.&lt;br /&gt;38.-&lt;strong&gt;Foals&lt;/strong&gt;, desde su MySpace y cuando no eran tan famosos, ya le mostraron su apoyo frente a Hillary.&lt;br /&gt;39.-&lt;strong&gt;The Grateful Dead&lt;/strong&gt; se han reunido para un show pro-Obama.&lt;br /&gt;40.-&lt;strong&gt;Herbie Hancock&lt;/strong&gt; aparece en el vídeo ‘Yes We Can’&lt;br /&gt;41.-&lt;strong&gt;Antony Hegarty&lt;/strong&gt;, de Antony &amp;amp; The Johnsons, &lt;a href="http://www.justout.com/feature_story.aspx?id=31"&gt;declaró&lt;/a&gt; que no creía que alguien pudiera traernos tanta esperanza como Obama.&lt;br /&gt;42.-Craig Finn de &lt;strong&gt;The Hold Steady&lt;/strong&gt; ha dicho que ningún político le ha &lt;a href="http://www.rollingstone.com/rockdaily/index.php/2008/08/05/more-from-craig-finns-rolling-stone-qa/"&gt;inspirado tanto&lt;/a&gt; como Obama a través de sus discursos.&lt;br /&gt;43.-&lt;strong&gt;Jay-Z&lt;/strong&gt; apoya abiertamente a Obama y a éste además le gusta &lt;a href="http://noquarterusa.net/blog/2008/04/18/obama-invokes-jay-z-stab-the-ladiesmiddle-finga-to-the-law/"&gt;citarle&lt;/a&gt; en sus discursos.&lt;br /&gt;44.-&lt;strong&gt;Janet Jackson&lt;/strong&gt; declaró a principio de año que estaba &lt;a href="http://www.mwza.com/janet-jackson-hesitating-between-barack-obama-and-hillary-clinton/"&gt;muy indecisa&lt;/a&gt; entre Obama y Hillary como mujer y afroamericana. Suponemos que ahora acudirá a las urnas para votarle porque McCain no es mujer ni afroamericano.&lt;br /&gt;45.-&lt;strong&gt;Joan As Police Woman&lt;/strong&gt; ha participado en uno de los conciertos ‘Barack Rock’.&lt;br /&gt;46.-&lt;strong&gt;Billy Joel&lt;/strong&gt; participa este mes en un concierto pro-Obama.&lt;br /&gt;47.-&lt;strong&gt;Scarlett Johansson&lt;/strong&gt;, que también es cantante, aparece en el vídeo de ‘Yes, We Can’.&lt;br /&gt;48.-&lt;strong&gt;Jack Johnson&lt;/strong&gt; anunció en &lt;a href="http://skopemag.com/2008/04/29/jack-johnson-voting-for-obama"&gt;entrevista con Rolling Stone&lt;/a&gt; que le votaría.&lt;br /&gt;49.-&lt;strong&gt;Norah Jones&lt;/strong&gt; dice que le gusta Obama porque &lt;a href="http://www.rollingstone.com/news/qa/story/13560507/qa_norah_jones_and_exclusive_audio"&gt;inspira a la gente joven&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;50.-&lt;strong&gt;Alicia Keys&lt;/strong&gt; quiere que Obama sea presidente para que &lt;a href="http://www.usatoday.com/life/music/news/2008-04-13-alicia-keys_N.htm"&gt;se deje hablar de razas&lt;/a&gt; en EE.UU.&lt;br /&gt;51.-&lt;strong&gt;Lenny Kravitz&lt;/strong&gt; &lt;a href="http://societynoir.blogspot.com/2008/01/barack-obama-inspired-lenny-kravitzs.html"&gt;declaró&lt;/a&gt; para Rolling Stone que el mensaje de esperanza de Obama había inspirado su nuevo álbum.&lt;br /&gt;52.-&lt;strong&gt;Cyndi Lauper&lt;/strong&gt; ha apoyado a Obama desde &lt;a href="http://www.cyndilauper.com/index.php?module=news&amp;amp;news_item_id=37"&gt;su web&lt;/a&gt;, contando que, como él, creció en un entorno interracial.&lt;br /&gt;53.-&lt;strong&gt;John Legend&lt;/strong&gt; ha donado uno de sus temas para el disco ‘Yes, We Can’.&lt;br /&gt;54.-&lt;strong&gt;Jenny Lewis&lt;/strong&gt; ha cantado en un concierto por Obama, donde dedicó un tema de amor de Emmylou Harris a Obama y Hillary Clinton, acompañada de su novio.&lt;br /&gt;55.-Ed Kowalczyk de &lt;strong&gt;Live&lt;/strong&gt; aparece en el vídeo de ‘Yes, We Can’.&lt;br /&gt;56.-Los &lt;strong&gt;Lonely Boys&lt;/strong&gt; han donado uno de sus temas para el disco ‘Yes, We Can’.&lt;br /&gt;57.-&lt;strong&gt;Jennifer Lopez&lt;/strong&gt; ha acudido a un &lt;a href="http://www.mailonsunday.co.uk/tvshowbiz/article-1050509/Stars-come-Obama-Hollywood-moves-Denver-candidates-historic-speech.html"&gt;famoso acto&lt;/a&gt; pro-Obama.&lt;br /&gt;58.-&lt;strong&gt;Ludacris&lt;/strong&gt; defiende a Obama en una frase de su tema ‘Politics’, pero Obama ha rechazado su apoyo porque en el mismo tema se mete con Hillary Clinton.&lt;br /&gt;59.-&lt;strong&gt;Madonna&lt;/strong&gt; ha incluido en su gira mundial, que presenta ante más de 1 millón de personas, imágenes pro-Obama y paralelismos entre Hitler y McCain.&lt;br /&gt;60.-&lt;strong&gt;Maroon 5&lt;/strong&gt; han cedido una canción a un recopilatorio pro-Obama.&lt;br /&gt;61.-&lt;strong&gt;Massive Attack&lt;/strong&gt; han mostrado su apoyo a Obama aunque &lt;a href="http://www.gigwise.com/news/43066/massive-attack-barack-obama-wont-win-us-presidential-race"&gt;creen que no ganará&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;62.-&lt;strong&gt;Dave Matthews&lt;/strong&gt; es uno de &lt;a href="http://www.rollingstone.com/news/story/20093048/dave_matthews_speaks_out_for_barack_obama?source=music_news_rssfeed"&gt;los más apasionados&lt;/a&gt; en su defensa de Obama, cuyos discursos ha comparado con los de Kennedy o Lincoln.&lt;br /&gt;63.-&lt;strong&gt;Moby&lt;/strong&gt; hizo un agridulce post &lt;a href="http://www.synthtopia.com/content/2008/01/03/moby-on-barack-obama/"&gt;sobre Obama&lt;/a&gt; en su blog, pero después de meterse con él le defendió como el candidato menos malo.&lt;br /&gt;64.-&lt;strong&gt;Morrissey&lt;/strong&gt; se puso una camiseta en la que &lt;a href="http://www.morrissey-solo.com/article.pl?sid=08/01/30/164213"&gt;él mismo aparecía con Obama&lt;/a&gt; en uno de sus conciertos. En una letra publicada en 2004 (’America Is Not The World’) dijo que el presidente de EE.UU. nunca es negro.&lt;br /&gt;65.-&lt;strong&gt;My Morning Jacket&lt;/strong&gt; han tocado en conciertos pro-Obama.&lt;br /&gt;66.-&lt;strong&gt;Nada Surf&lt;/strong&gt; han tocado en conciertos pro-Obama.&lt;br /&gt;67.-&lt;strong&gt;The National&lt;/strong&gt; han diseñado unas camisetas proclamando a Obama ‘Mr November’, como el título de una de sus canciones.&lt;br /&gt;68.-&lt;strong&gt;John Mayer&lt;/strong&gt; ha donado uno de sus temas para el disco ‘Yes, We Can’.&lt;br /&gt;69.-&lt;strong&gt;Joanna Newsom&lt;/strong&gt; dijo que &lt;a href="http://www.observer.com/2008/joanna-newsom-glistens-brooklyn-philharmonic-loves-obama"&gt;le encantaba Obama&lt;/a&gt; en uno de sus conciertos mientras su batería llevaba una camiseta de él.&lt;br /&gt;70.-Noel de &lt;strong&gt;Oasis&lt;/strong&gt; ha dicho que ya quisiera Reino Unido a Obama para sí.&lt;br /&gt;71.-&lt;strong&gt;OK Go&lt;/strong&gt; han participado en un concierto pro-Obama.&lt;br /&gt;72.-&lt;strong&gt;Don Omar&lt;/strong&gt;: ha participado en el vídeo de artistas latinos ‘Podemos con Obama’.&lt;br /&gt;73.-Big Boi de &lt;strong&gt;Outkast&lt;/strong&gt; ha compuesto &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=j0nDUDYXoJw"&gt;un tema&lt;/a&gt; para la campaña, primer single de su disco en solitario.&lt;br /&gt;74.-Stone Gossard de &lt;strong&gt;Pearl Jam&lt;/strong&gt; ha donado dinero para su campaña.&lt;br /&gt;75.-Roger Waters de &lt;strong&gt;Pink Floyd&lt;/strong&gt; ha declarado que es un “gran fan” de Obama. También &lt;a href="http://www.nme.com/news/pink-floyd/35842"&gt;opinó&lt;/a&gt; que Hillary Clinton invadiría Irán.&lt;br /&gt;76.-Chuck D de &lt;strong&gt;Public Enemy&lt;/strong&gt; dice que Obama es el hombre correcto para gobernar EE.UU.&lt;br /&gt;77.-Nicole Scherzinger de &lt;strong&gt;Pussycat Dolls&lt;/strong&gt; aparece en el vídeo de ‘Yes We Can’.&lt;br /&gt;78.-&lt;strong&gt;R.E.M.&lt;/strong&gt; apoyará al candidato demócrata una vez más. A lo largo de diferentes elecciones han ofrecido shows y declaraciones a favor de él.&lt;br /&gt;79.-&lt;strong&gt;Rage Against The Machine&lt;/strong&gt; han actuado en un concierto pro-Obama focalizándose en el fin de la guerra de Irak.&lt;br /&gt;80.-&lt;strong&gt;Lionel Richie&lt;/strong&gt; ha donado uno de sus temas para el disco ‘Yes, We Can’.&lt;br /&gt;81.-&lt;strong&gt;Paulina Rubio&lt;/strong&gt; ha participado en el vídeo de artistas latinos ‘Podemos con Obama’.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div align="center"&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/wuXqy40F4Co&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt; &lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/wuXqy40F4Co&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;  &lt;p&gt;82.-&lt;strong&gt;Alejandro Sanz&lt;/strong&gt; aparece tocando la guitarra en este mismo vídeo.&lt;br /&gt;83.-&lt;strong&gt;Les Savy Fav&lt;/strong&gt; ofrecerán un set acústico en el mismo concierto que Fiery Furnaces.&lt;br /&gt;84.-Zooey de &lt;strong&gt;She &amp;amp; Him&lt;/strong&gt; ha dicho que se siente fatal por lo que ha pasado los últimos 8 años y que apoya a Obama.&lt;br /&gt;85.-&lt;strong&gt;Shontelle&lt;/strong&gt; ha donado uno de sus temas para el disco ‘Yes, We Can’.&lt;br /&gt;86.-&lt;strong&gt;Slash&lt;/strong&gt;, ex Guns’N'Roses, ha declarado que Obama es el mejor candidato.&lt;br /&gt;87.-&lt;strong&gt;Patti Smith&lt;/strong&gt; apoyó a Obama frente a Hillary &lt;a href="http://www.gigwise.com/news/41899/patti-smith-supports-clean-barack-obama"&gt;apuntando&lt;/a&gt; que sus manos estaban “limpias”.&lt;br /&gt;88.-Kim Gordon de &lt;strong&gt;Sonic Youth&lt;/strong&gt; dijo que &lt;a href="http://showhype.com/story/sonic_youth_s_kim_gordon_joins_obama_youth_she_used_to/"&gt;Obama la inspiraba&lt;/a&gt; cuando se enfrentaba a Hillary Clinton, a pesar de reconocer que eran un poco más de lo mismo.&lt;br /&gt;89.-&lt;strong&gt;Bruce Springsteen&lt;/strong&gt; le mostró su apoyo a través de su web para acabar con el desastre de los últimos 8 años, en referencia a la era Bush.&lt;br /&gt;90.-&lt;strong&gt;Barbra Streisand&lt;/strong&gt; recaudó 9 millones de dólares en un concierto para la campaña de Obama.&lt;br /&gt;91.-&lt;strong&gt;Usher&lt;/strong&gt;, cual ídolo de masas, acudió a un mitin con Obama y se puso a &lt;a href="http://www.boston.com/news/politics/politicalintelligence/2008/01/celebs.html"&gt;gritar cosas como&lt;/a&gt;: “¿Estáis listos para el cambio?”.&lt;br /&gt;92.-&lt;strong&gt;Vampire Weekend&lt;/strong&gt; dicen que en todos los temas que les preocupan se sienten más próximos a Obama que a McCain.&lt;br /&gt;93.-&lt;strong&gt;Kanye West&lt;/strong&gt; no sólo ha donado pistas para Obama, sino que además es uno de los grandes cabecillas de la campaña.&lt;br /&gt;94.-Jeff Tweedy de &lt;strong&gt;Wilco&lt;/strong&gt;, antes de toda esta moda pro-Obama, actuó en un concierto a su salud el pasado diciembre.&lt;br /&gt;95.-&lt;strong&gt;Will.i.am&lt;/strong&gt; es el cabecilla del famoso tema ‘Yes We Can’.&lt;br /&gt;96.-&lt;strong&gt;Bebe Winans&lt;/strong&gt; ha donado uno de sus temas para el disco ‘Yes, We Can’.&lt;br /&gt;97.-&lt;strong&gt;Stevie Wonder&lt;/strong&gt; ha dicho que Obama es una mezcla entre “JFK y Martin Luther King”.&lt;br /&gt;98.-Chris Keating de &lt;strong&gt;Yesayer&lt;/strong&gt; &lt;a href="http://lotsofrandomwords.wordpress.com/2008/09/11/interview-yeasayers-chris-keating-on-beck-barack-obama-and-the-second-album/"&gt;no cree que&lt;/a&gt; Obama vaya a salvar el mundo, pero cree que es el que más cerca puede quedarse.&lt;br /&gt;99.-&lt;strong&gt;Yo La Tengo&lt;/strong&gt; han tocado en otro de los conciertos pro-Obama.&lt;br /&gt;100.-&lt;strong&gt;Neil Young&lt;/strong&gt; ya compuso un tema &lt;a href="http://www.huffingtonpost.com/2006/05/09/neil-young-names-barak-ob_n_20662.html"&gt;proponiendo a Obama como presidente&lt;/a&gt; en 2006.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-5595514246066722620?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/11/100-msicos-pro-obama.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-6291091244866182438</guid><pubDate>Fri, 07 Nov 2008 15:25:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-11-07T16:27:19.891+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Cançons</category><title>We shall overcome</title><description>Canción más que adquiescente en éstos días...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;We shall overcome, we shall overcome,&lt;br /&gt;We shall overcome someday;&lt;br /&gt;Oh, deep in my heart, I do believe,&lt;br /&gt;We shall overcome someday.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;The Lord will see us through, The Lord will see us through,&lt;br /&gt;The Lord will see us through someday;&lt;br /&gt;Oh, deep in my heart, I do believe,&lt;br /&gt;We shall overcome someday.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;We're on to victory, We're on to victory,&lt;br /&gt;We're on to victory someday;&lt;br /&gt;Oh, deep in my heart, I do believe,&lt;br /&gt;We're on to victory someday.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;We'll walk hand in hand, we'll walk hand in hand,&lt;br /&gt;We'll walk hand in hand someday;&lt;br /&gt;Oh, deep in my heart, I do believe,&lt;br /&gt;We'll walk hand in hand someday.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;We are not afraid, we are not afraid,&lt;br /&gt;We are not afraid today;&lt;br /&gt;Oh, deep in my heart, I do believe,&lt;br /&gt;We are not afraid today.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;The truth shall set us free , the truth shall set us free,&lt;br /&gt;The truth shall set us free someday;&lt;br /&gt;Oh, deep in my heart, I do believe,&lt;br /&gt;The truth shall set  us free someday.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;We shall live in peace, we shall live in peace,&lt;br /&gt;We shall live in peace someday;&lt;br /&gt;Oh, deep in my heart, I do believe,&lt;br /&gt;We shall live in peace someday.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-6291091244866182438?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/11/we-shall-overcome.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-9160200839656286538</guid><pubDate>Fri, 07 Nov 2008 14:57:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-11-07T16:24:35.756+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Reflexions</category><title>La noche americana: Sueños</title><description>Mientras en TV3 se iba explicando todo el proceso electoral norteamricano y de qué colores marcaría unos y otros estados, en el Canal 33 emitían un documental sobre Janis Joplin. Resultan muy curiosas las confluencias, las causalidades - sí, causalidades - en esta vida: mientras se pasaban reportajes que hablaban de cambios de voto en Virginia o del pasado de McCain en Vietnam, a un sólo click se oía la prodigiosa voz de la reina del Rock'n'Roll, de esa figura joven, rebelde e incomprendida, llena de contradicciones interiores, de cambios constantes y de influencias diversas, aunque siempre con un gran impacto en su vida. Me sorprendía la de parecidos que podía encontrarle con los Estados Unidos, con ese país joven en comparación con muchos otros, pero con unas conviciones y un aplomo arrolladores, pero también llena de diferencias y cambios en su seno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y algo estaba cambiando esa noche. Algo se removía en su interior, algo que hacía crepitar viejas músicas en el corazón del mundo. Algo parecía estar en juego. Y ya no sólo un presidente. Qué va. Si sólo se tratara de eso... No, ese algo escapaba a cualquier posición de poder democrático, económico, político o cultural. Se trataba del poder humano. De la muestra clara de que el cambio es posible, de que las heridas pueden dejar de supurar y cerrarse (aún dejando horribles marcas). Se trataba de la posibilidad de que una persona de raza afroamericana llegase a la casa blanca. Ya fuese demócrata, republicano o de cualquier otro partido. Se cerraban heridas, se cumplían sueños...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SRRdoDoTzrI/AAAAAAAAAIY/SkrGXDfjwYk/s1600-h/we+shall+overcome.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 272px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SRRdoDoTzrI/AAAAAAAAAIY/SkrGXDfjwYk/s400/we+shall+overcome.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265936807053479602" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;"He tenido un sueño. Sueño con el día en que esta nación se levante para poder vivir con la verdad evidente de que todos los hombres son creados iguales. Con esta fe podremos trabajar juntos, orar juntos, luchar juntos e ir juntos a prisión, escalando en lo alto en busca de nuestra fe, sabiendo que algun día seremos libres"&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;- Martin Luther King&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;... y se cerraban párpados. La intención de aguantar la noche en vela se quedó en eso, intención, y pronto el sueño se apoderó de mí. Eso sí, antes eché una ojeada a la web de un gran partidario de Obama: Bruce Sringsteen. Resulta que El Boss había participado justo el día anterior en un mítin junto a Obama para pedir el voto para el candidato Demócrata. Su discurso (que fue acompañado por canciones como &lt;span style="font-style: italic;"&gt;This land is your land&lt;/span&gt; o&lt;span style="font-style: italic;"&gt; The Rising&lt;/span&gt;), que transcribo íntegro seguidamente, habla de otro sueño, el ya famoso sueño americano. Pero ¿porqué no unirlo hoy al sueño del reverendo? ¿Es que no son ambos americanos? ¿Es que la suma de todos los sueños no puede tener la fuerza de convertirse en ni que sea una brizna de realidad? Creo que el "Obama ha sido elegido nuevo presidente de los Estados Unidos" que oí el miércoles por la mañana, al despertarme, dice muchas más cosas que lo que aparentemente parece.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SRRdYYbkWfI/AAAAAAAAAIQ/X6Qr34CwAQY/s1600-h/foto_322412_CAS.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 368px; height: 200px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SRRdYYbkWfI/AAAAAAAAAIQ/X6Qr34CwAQY/s400/foto_322412_CAS.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265936537759275506" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Hello Cleveland,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;It's great to be here today among friends. I'd like to thank Senator Obama and his folks for inviting me. I've been here many times since 1973, but never on a day as glorious as this one. We are at the crossroads.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I've spent 35 years writing about America and its people. What does it mean to be an American? What are our duties, our responsibilities, our reasonable expectations when we live in a free society? I saw myself less as a partisan for any particular political party, than as an advocate for a set of ideas. Economic and social justice, America as a positive influence around the world. Truth, transparency and integrity in government. The right of every American to a job, a living wage, to be educated in a decent school, to a life filled with the dignity of work, promise, and the sanctity of home. These are the things that make a life, that build and define a society. These are the things we think of on the deepest level, when we refer to our freedoms. Today those freedoms have been damaged, and curtailed by eight years of a thoughtless, reckless, and morally adrift administration.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I spent most of my life as a musician measuring the distance between the American dream and American reality. For many Americans who are today losing their jobs, their homes, seeing their retirement funds disappear, who have no health care, or who have been abandoned in our inner cities, the distance between that dream and their reality has never been greater or more painful. I believe Senator Obama has taken the measure of that distance in his own life and work. I believe he understands in his heart the cost of that distance in blood and suffering in the lives of everyday Americans. I believe as president he would work to bring that dream back to life, and into the lives of many of our fellow Americans, who have justifiably lost faith in its meaning.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;In my job, I travel around the world, and occasionally play in big stadiums, just like Senator Obama. I continue to find everywhere I go that America remains a repository for people's hopes and desires. That despite the terrible erosion of our standing around the world, for many we remain a house of dreams. One thousand George Bushes and one thousand Dick Cheneys will never be able to tear that house down. That is something only we can do, and we're not going to let that happen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;This administration will be leaving office, dumping in our laps the national tragedies of Katrina, Iraq, and our financial crisis. Our house of dreams has been abused, looted, and left in a terrible state of disrepair. It needs defending against those who would sell it down the river for power, influence or a quick buck. It needs strong arms, hearts and minds. It needs someone with Senator Obama's understanding, temperateness, deliberativeness, maturity, pragmatism, toughness and faith. But most of all it needs us. You and me. All a nation has that keeps it from coming apart is the social contract between its' citizens. Whatever grace God has deemed to impart to us resides in our connections with one another, in honoring the life, the hopes, the dreams, of the man or woman up the street, or across town. That's where we make our small claim upon heaven. In recent years that contract has been shredded and as we look around today, it is shredding before our eyes. But today we are at the crossroads.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I'm honored to be here on the same stage as Senator Obama. From the beginning, there has been something in Senator Obama that has called upon our better angels, I suspect, because he has had a life where he has so often had to call upon his. We're going to need all the angels we can get on the hard road ahead. Senator Obama helped us rebuild our house big enough for the dreams of all our citizens. For how well we accomplish this task will tell us what it means to be an American in the new century, what's at stake, and what it means to live in a free society. So I don't know about you, but I want my country back, I want my dream back, I want my America back. Now is the time to stand together with Barack Obama and Joe Biden and the millions of Americans that are hungry for a new day, roll up our sleeves and come on up for the rising.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Bruce Springsteen&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-9160200839656286538?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/11/la-noche-americana-sueos.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SRRdoDoTzrI/AAAAAAAAAIY/SkrGXDfjwYk/s72-c/we+shall+overcome.jpg' height='72' width='72'/><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-3367077045807415322</guid><pubDate>Mon, 03 Nov 2008 08:49:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-11-03T10:00:42.861+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Recomanacions</category><title>Per seguir les votacions...</title><description>&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Site&lt;/span&gt; per saber ràpidament en quins estats guanya Obama i en quins McCain (segons les enquestes, de moment) i saber qui hi va guanyar en passades eleccions. La web es diu &lt;a href="http://www.electoral-vote.com/"&gt;electoral-vote.com&lt;/a&gt; i ofereix molta informació estadística i d'anàlisi sobre les eleccions nord-americanes. A més, la informació s'actualitza constantment i es podrà seguir el desenvolupament dels comicis electorals a través seu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalment, cal destacar que electoral-vote.com permet als blogaires poder ficar als seus blogs informació de la web. Com veieu a la barra de la dreta d'aquest blog, jo ja ho he aprofitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SQ69L03zeYI/AAAAAAAAAII/2WoEuJmEdG0/s1600-h/ev.bmp"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 282px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SQ69L03zeYI/AAAAAAAAAII/2WoEuJmEdG0/s400/ev.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5264353025311603074" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Imatge del que podem trobar a electroal-vote.com&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;S'apropa el moment decisiu...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-3367077045807415322?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/11/per-seguir-les-votacions.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SQ69L03zeYI/AAAAAAAAAII/2WoEuJmEdG0/s72-c/ev.bmp' height='72' width='72'/><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-1798622573274733749</guid><pubDate>Mon, 03 Nov 2008 08:18:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-11-03T09:49:29.427+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>notícies</category><title>Paris Hilton for president!</title><description>Un parell de notícies sobre els artistes i els candidats als EUA, interessants més per l'anècdota que pel pes que han tingut en la campanya, però en el fons un exemple més de què els artistes no tenen gaire simpatia per McCain. I, després de veure aquest cas concret (i sumat al post &lt;a href="http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/10/los-artistas-se-alejan-de-mccain.html"&gt;"los artistas se alejan de McCain"&lt;/a&gt;) , personalment, diria que McCian se'n guanya l'animadversió a pols.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;P.S.: No entro a considerar Britney Spears o Paris Hilton artistes, ja que aquest seria un altre llarg debat. De moment, deixem-ho en """""""artistes""""""".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;h1&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;McCain compara a Barack Obama con Britney Spears y Paris Hilton&lt;/span&gt;&lt;/h1&gt;Tras el eco mediático que ha tenido la gira de Barack Obama por Oriente Medio y Europa, el candidato republicano a la Casa Blanca, John McCain, ha decidido pasar a la ofensiva contra su rival demócrata e incumpliendo su promesa de llevar una campaña "respetuosa" ha lanzado un anuncio en televisión, titulado &lt;i&gt;Celebridad&lt;/i&gt;, en el que compara a Obama con famosas como Britney Spears y Paris Hilton. La campaña republicana acusa al candidato demócrata de ser una "celebridad global que no está en condiciones de liderar un país como EE UU".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;En el &lt;i&gt;spot&lt;/i&gt;, los asesores de McCain acusa a Obama de ser propenso a recibir la adulación de las masas extranjeras pero que es incapaz de presentar soluciones reales al público estadounidense. &lt;i&gt;Celebridad&lt;/i&gt; muestra imágenes de Britney Spears, Paris Hilton y del público que aclamó a Barack Obama en su discurso de Berlín, junto a advertencias de que las políticas demócratas incrementarían los impuestos y las importaciones de crudo en EE UU. La nueva estrategia de la campaña de McCain contra la imparable popularidad de Obama también se ha trasladado a Internet en forma de una página, que bajo el nombre de "Vigilancia de la Audacia de Obama", denuncia que candidato demócrata está asumiendo el manto presidencial antes de las elecciones de próximo 4 de noviembre.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Por su parte, la campaña del senador por Illinois ha difundido esta noche su propio anuncio para responder a lo que calificó como "el último ataque de engaños de McCain". El &lt;i&gt;spot&lt;/i&gt; demócrata, agrega "una clara diferencia entre "la política de McCain con estilo de Bush" y el plan de Obama de proporcionar "un verdadero alivio a los consumidores y ayudar a Estados Unidos a lograr la independencia energética". Los asesores de Oabama sostienen que el anuncio de McCain es una "letanía de acusaciones" y que éstas han sido rechazadas por los observadores.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/oHXYsw_ZDXg&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/oHXYsw_ZDXg&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Spot Republicà "Celebrity"&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;h1 style="font-weight: bold;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Paris Hilton responde a McCain: "No prometo cambios, simplemente estoy buena"&lt;/span&gt;&lt;/h1&gt;Cuando los asesores de campaña del candidato republicano a la Casa Blanca, John McCain, idearon aquel anuncio de televisión en el que se comparaba al rival demócrata, Barack Obama, con 'celebrities' como Britney Spears&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; &lt;/span&gt;o Paris Hilton, seguro que no esperaban que la bofetada se la devolviera una de las aludidas. Paris Hilton ha respondido a la alusión de McCain con un anuncio difundido a través de Internet &lt;a style="color: rgb(51, 0, 51);" href="http://www.publico.es/internacional/138738/john/mccain/compara/barack/obama/britney/spears" target="_blank"&gt;&lt;/a&gt;cargado de una ironía inusual en la rica heredera: "No pertenezco al pasado (en referencia a McCain) y no prometo cambios como el otro tipo (por Obama). Simplemente, estoy buena".&lt;p&gt; Era lo último que le faltaba a John McCain, convertirse en objeto de mofa de uno de los personajes más polémicos e histriónicos de Estados Unidos, Paris Hilton. Ante los malos resultados que le auguran las encuestas de popularidad, el senador por Arizona había decidido utilizar una táctica más agresiva contra Obama; de ahí que la semana pasada un anuncio de televisión comparara al candidato demócrata con dos 'celebrities' y señalara: "Es la mayor celebridad mundial, pero ¿está preparado para gobernar?".&lt;/p&gt;&lt;div class="ladillo"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;"Hola, América. Soy Paris Hilton y también soy una celebridad. Sólo que no pertenezco al pasado (en referencia a McCain")&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;p&gt;La página web &lt;a href="http://www.funnyordie.com/"&gt;Funny Or Die&lt;/a&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt; ha realizado, por cuenta propia, el breve &lt;span style="font-style: italic;"&gt;spot &lt;/span&gt;publicitario para su difusión por Internet en el que Paris Hilton le devuelve la pelota al senador republicano en tono irónico y en el que comienza mofándose de los 72 años que tiene McCain.&lt;/p&gt;&lt;p&gt; "Es la celebridad más vieja del mundo... superviejo... tan viejo que puede recordar la época en la que bailar era pecado y la cerveza se servía en cubos... Pero ¿está preparado para gobernar?", comienza el vídeo, intercalando imágenes de McCain con las protagonistas de&lt;span style="font-style: italic;"&gt; Las chicas de oro&lt;/span&gt; o 'Yoda', de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Star Wars&lt;/span&gt;, en una parodia del anuncio que elaboraron los republicanos sobre Obama. Aparece entonces Paris Hilton con un bikini de piel de leopardo, zapatos de tacón y leyendo una revista tumbada en una hamaca cerca de una piscina.&lt;/p&gt;&lt;p&gt; "Hola, América", continúa. "Soy Paris Hilton y también soy una celebridad. Sólo que no pertenezco al pasado (en referencia a McCain) y no prometo cambios como el otro tipo (por Obama). Simplemente, estoy buena", sentencia la joven, que justifica su entrada en la campaña electoral con una amplia sonrisa: "Ese tipo arrugado y canoso me usó en su campaña, lo que creo que significa que estoy en campaña para ser presidenta. Así que gracias por el apoyo, tío canoso, y quiero que América sepa que estoy como totalmente preparada para gobernar".&lt;/p&gt;&lt;p&gt; "Y ahora quiero presentar mi política energética para América, después de terminar de leer este artículo sobre dónde puedo ir para conseguir el mejor bronceado", añade Paris Hilton, que después de exclamar "¡oh, Maui!", demuestra que no es tan ignorante como la gente dice presentando su propuesta energética: "Barack quiere centrarse en las nuevas tecnologías para limitar la dependencia del petróleo extranjero y McCain quiere hacer perforaciones submarias", señala la &lt;span style="font-style: italic;"&gt;celebrity &lt;/span&gt;en referencia a las propuestas de ambos candidatos.&lt;/p&gt;&lt;p&gt; "Bien", concluye, circunspecta, "¿por qué no hacemos un híbrido de las ideas de los dos candidatos? Podemos hacer perforaciones submarinas limitadas con una estricta supervisión medioambiental mientras creamos incentivos fiscales para conseguir que Detroit fabrique coches híbridos y eléctricos. De esta forma, la explotación de los yacimientos de petróleo cerca de la costa nos ayudará a seguir adelante hasta que las nuevas tecnologías despeguen, lo que creará nuevos empleos e independencia energética", apunta.&lt;/p&gt;&lt;object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="388" width="464"&gt;&lt;param name="movie" value="http://player.ordienetworks.com/flash/fodplayer.swf"&gt;&lt;param name="flashvars" value="key=64ad536a6d"&gt;&lt;param name="allowfullscreen" value="true"&gt;&lt;embed flashvars="key=64ad536a6d" allowfullscreen="true" quality="high" src="http://player.ordienetworks.com/flash/fodplayer.swf" type="application/x-shockwave-flash" height="388" width="464"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Vídeo de resposta de Paris Hilton a John McCain&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-1798622573274733749?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/11/paris-hilton-for-president.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-5059411925318147115</guid><pubDate>Tue, 21 Oct 2008 12:08:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-10-21T14:38:09.516+02:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Recomanacions</category><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Anàlisis</category><title>Blog interessantíssim: The war room</title><description>He trobat un interesantíssim anàlisi del poder i els usos de la música en les eleccions, en aquest cas, nor-americanes. Amb una retrospectiva a les músiques usades en les campanyes d'alguns antics presidents dels EUA  (i fins i tot fa referència a la campanya d'Adolfo Suárez) i una exposició reveladora sobre les cançons que abanderen les campanyes d'ambdós candidats actuals, Obama i McCain. El text l'he extret del blog &lt;a href="http://app2.expansion.com/blogs/web/redondo.html?opcion=1&amp;amp;codPost=50273"&gt;The war Room&lt;/a&gt;, creat per la consultora de comunicació política i assumptes públics &lt;a href="http://www.redondoyasociados.com/"&gt;Redondo&amp;amp; associados&lt;/a&gt; i el diari &lt;a href="http://www.expansion.com/"&gt;Expansión&lt;/a&gt; en motiu de a campanya electoral dels EUA.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SP3KaSiFNcI/AAAAAAAAAIA/N4V2IN5vszE/s1600-h/war+room.JPG"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SP3KaSiFNcI/AAAAAAAAAIA/N4V2IN5vszE/s400/war+room.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5259582492838802882" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Capçalera del blog The War Room&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;El &lt;span style="font-style: italic;"&gt;site &lt;/span&gt;és interessantíssim, ja que, a més de presentar les darreres notícies de la campanya, respon a preguntes crucials per entendre la campanya, el seu desenvolupament i les seves possibles conseqüències. A més, hi ha altres apartats que aporten informació complementària sobre la història de la política als EUA, biografies dels homes que formen els equips de cada candidat, etcètera. Us el recomano moltíssim si voleu conèixer bé com funcionen les eleccions als EUA i les seves campanyes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'article és el següent:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt; &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El poder de la música&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;La música nos ayuda a hablar con nosotros mismos. A hacernos reír, llorar, a recordar imágenes, películas y anécdotas. La música en política contribuye a la emoción, a trasladar al votante experiencias pasadas y a generar expectativas ganadoras. Como herramienta electoral es un arma muy poderosa, porque ayuda sin intermediarios a:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;    &lt;/span&gt;1-. Introducir debates nuevos en la sociedad.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;    2-. Inmortalizar el momento.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;    3-. Consolidar en la mente de los votantes el posicionamiento, la personalidad y valores de    nuestro candidato.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;    4-. Y a hacer más atractiva su candidatura entre el público joven.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;/span&gt;Si repasan las campañas electorales en EE.UU. de los últimos veinte años y si recuperan algunos materiales de&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;nuestra transición,&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;podrán apreciar algunas de las piezas musicales aplicadas a la política más persuasivas de la historia de la comunicación política en EE.UU y en España.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;/span&gt;Hoy les acercamos, además de las apuestas musicales de Obama y de McCain para esta campaña, algunos de esos ejemplos que consideramos interesante recordar con ustedes:&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;A) Bill Clinton. Elecciones presidenciales 1992&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Año 1992, Madison Square Garden (Nueva York). Tras finalizar Clinton su discurso de nominación, más de 20.000 personas, entre prensa, compromisarios, afiliados y simpatizantes tararean "Don't Stop" de Fletwood Mac. Una melodía cuya letra&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;optimista permitió a Clinton proyectar de una manera sencilla y directa durante toda la campaña:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;/span&gt;    1-. Un mensaje de renovación y cambio entre los votantes demócratas ("No pares de pensar en mañana", dice la letra).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;      &lt;p class="MsoNormal"&gt;    2-. Olvidar los doce años de derrotas electorales ante el partido republicano.&lt;/p&gt;&lt;p style="text-align: center;" class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/WBKkwxCV5ls&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/WBKkwxCV5ls&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;strong style="font-weight: normal;"&gt;&lt;br /&gt;Bill Clinton: "Don't stop" de Fleetwood Mac.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;B) Ronald Reagan. Elecciones presidenciales 1984&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Obligados a retirar la canción "Born in the USA" de Bruce Springsteen como himno electoral (al ser éste un tradicional votante demócrata), el equipo de campaña del presidente Reagan pone sus ojos en el tema "God Bless the USA" de Lee Greenwood. Una loa sobre los EE.UU y su gente, compuesta en 1983 y todavía hoy recordada, que contribuyó de forma determinante&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;a:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;    &lt;/span&gt;1-. Amplificar el mensaje de reconstrucción nacional de Reagan.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;    2-. Resucitar el patriotismo perdido de muchos estadounidenses.&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Majhk865Za4&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Majhk865Za4&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;strong style="font-weight: normal;"&gt;Ronald Reagan: "God bless the USA" de Lee Greenwood.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;C) Adolfo Suárez. Elecciones generales 1977&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Similar en objetivos y forma al "God bless the USA" de Lee Greenwood, pero a la española y siete años antes, la canción "Libertad sin ira" del grupo Jarcha, interpretada magistralmente por el cantautor conquense Ángel Corpa, facilitó indirectamente a la UCD de Adolfo Suárez (que aprovechó su presidencia interina para patrocinar la melodía como himno institucional de nuestras primeras elecciones democráticas), a:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;    &lt;/span&gt;1-. Posicionarse como un claro defensor de la libertad (la canción fue prohibida en 1976 cuando Diario 16 la quiso usar como eslogan del periódico en su salida a la calle).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;    2-. Dar la bienvenida a la democracia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;    3-. Cerrar página a la etapa franquista.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;    4-. Generar grandes expectativas de progreso en torno a la democracia.&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/NrROdpJb4Ek&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/NrROdpJb4Ek&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;strong style="font-weight: normal;"&gt;Adolfo Suárez: "Libertad sin ira" de Jarcha.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;D) John McCain y Barack Obama. Elecciones presidenciales 2008&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Como si se tratara de un intercambio de cromos entre candidatos, John McCain se arriesga con acierto con "Johnny B. Goode" del carismático cantante negro Chuck Berry. Un tema singular en sus orígenes, muy popular en la actualidad, que engloba a las generaciones de los años 60 y 70, pero también a las más nuevas, al estar incluido entre los temas de bandas sonoras de películas tan conocidas, como por ejemplo, Regreso al futuro.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;Obama, por el contrario, como complemento a su "Yes, we can" (que es sin lugar a dudas la pieza musical desde la que pivota la campaña del senador por Illinois), ha apostado por "City Of Blinding Lights" de los irlandeses U2. Un tema moderno, que parece que apela a la ciudad de Nueva York y que curiosamente fracasó en las listas de ventas de los EE.UU el año pasado. Ahora, nada es lo que parece y pronto veremos los resultados de sus apuestas musicales.&lt;/p&gt;&lt;p style="text-align: center;" class="MsoNormal"&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/AEq62iQo0eU&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/AEq62iQo0eU&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong style="font-weight: normal;"&gt;John McCain: "Johnny B. Goode" de Chuck Berry.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="text-align: center;" class="MsoNormal"&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/yIyFhTiyxNA&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/yIyFhTiyxNA&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Barack Obama: "City of Blinding lights", de U2&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="text-align: left;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-5059411925318147115?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/10/blog-interessantssim-war-room.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SP3KaSiFNcI/AAAAAAAAAIA/N4V2IN5vszE/s72-c/war+room.JPG' height='72' width='72'/><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-3548779798431567493</guid><pubDate>Tue, 21 Oct 2008 11:52:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-10-21T14:06:42.082+02:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>notícies</category><title>Los artistas se alejan de McCain</title><description>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SP3FoHK6slI/AAAAAAAAAH4/abbDQPU_jDU/s1600-h/browne.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SP3FoHK6slI/AAAAAAAAAH4/abbDQPU_jDU/s400/browne.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5259577232748884562" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Foto: D'esquerera a dreta, Jackson Browne i John McCain.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 0);"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;(Extret de&lt;/span&gt; &lt;a href="http://www.dentromusica.com/2008/10/09/los-artistas-se-alejan-de-maccain-madonna-foo-fighters-y-otros-molestos-con-el-candidato/"&gt;Dentromusica.com&lt;/a&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;John McCain no está teniendo suerte en EEUU, al menos no con los artistas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Primero fue el cantante Jackson Browne, que ha sido uno de los más molestos, ya que llegó a realizar una demanda al partido republicano por haber utilizado, entre otras, su canción “Running on Empty” sin los debidos permisos. A esta demanda se le sumaron John Mellencamp y el veterano cuarteto sueco ABBA.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;En el caso de Brown, éste acusó al partido de “dañar su reputación“, exigiendo el pago de 75.000 dólares.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Luego le siguió Van Halen, el pasado 29 de agosto. McCain utilizó una de sus canciones, “Right Now“, en una de las muchas presentaciones de Sarah Palin. Esto enervó a la legendaria banda, que no tardó en responder y exigir que no utilizaran sus canciones en la campaña. También declararon públicamente que no formaban parte de los seguidores del líder republicano.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;Un poco después, el 9 de setiembre, la banda Heart se quejaba por las mismas razones y exigía las mismas demandas que Van Halen. McCain otra vez incluyó canciones populares en su campaña sin la autorización correspondiente de los dueños de los derechos de las mismas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;        &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;El caso de Heart fue de los más ridículos, ya que la excusa para utilizar el éxito de los setenta, “Barracuda“, fue que a Sarah Palin le llamaban así en el equipo de baloncesto del secundario, Sara “Barracuda” Palin.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;br /&gt;El caso que hizo explotar la blogósfera fue el de la soy-polémica-y-qué Madonna, quien directamente comparó al aspirante a Presidente de los Estados Unidos con el mismísimo Hitler. Comparación muy fuerte, más si tenemos en cuenta la religión de la cantante.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;            &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Pero no lo hizo en alguna rueda de prensa, entrevista privada para alguna revista o a la salida de un concierto. En una de sus presentaciones, más precisamente durante su tema “Get Stupid“, se pudo ver imágenes del candidato al lado de las del dictador alemán y las del también dictador de Zimbawe, Robert Mugabe. Las imágenes del trío iban acompañadas por otras de destrucción y referentes a los efectos del calentamiento global.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;br /&gt;El último “tirón de orejas” para el pobre McCain vino de la mano de los Foo Fighters, quienes también exigieron al republicano que retire la canción “My Hero“, incluida en su álbum de 1997 “The Colour and the Shape“, de sus presentaciones publicitarias.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;br /&gt;En una declaración, la banda expresó que “Esta no es la primera vez que McCain ha utilizado en su campaña una canción sin obtener la aprobación del artista. Es frustrante y exasperante que alguien que asegura hablar por el pueblo norteamericano pueda mostrar repetidamente tan poco respeto por la propiedad creativa e intelectual.”&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;Como vemos, a McCain no se le está haciendo fácil animar sus fiestas con música reconocida; y es que si hubiera una SGAE cerca, seguramente al republicano no le quedaría suficiente dinero ni para las banderillas.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-3548779798431567493?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/10/los-artistas-se-alejan-de-mccain.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SP3FoHK6slI/AAAAAAAAAH4/abbDQPU_jDU/s72-c/browne.jpg' height='72' width='72'/><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-8657017160545983187</guid><pubDate>Mon, 13 Oct 2008 10:41:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-10-13T12:49:47.670+02:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>notícies</category><title>Obama une fuerzas con cantantes</title><description>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SPMnO50ldYI/AAAAAAAAAHo/d4R7OckH0N8/s1600-h/yes.JPG"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SPMnO50ldYI/AAAAAAAAAHo/d4R7OckH0N8/s400/yes.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5256588327064532354" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;(extret de &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.bangbangmusica.com/noticias/85-fans/2313-barak-obama-une-fuerzas-con-cantantes"&gt;bang bang musica&lt;/a&gt;)&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:times new roman;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;p style="text-align: left;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;A través de su sitio &lt;strong&gt;oficial en Internet,&lt;/strong&gt; el candidato a la presidencia de los estados unidos muestra sus armas junto a un grupo de cantantes para recaudar dinero porque&lt;strong&gt; "Sí, nosotros podemos".&lt;/strong&gt; &lt;strong&gt;John Mayer, Kanye West, Adam Levine de Maroon 5, Lionel Richie y Stevie Wonder&lt;/strong&gt; entre otros conforman éste copilado.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="text-align: left;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;!--[if gte vml 1]&gt;&lt;v:shapetype id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" spt="75" preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f"&gt;  &lt;v:stroke joinstyle="miter"&gt;  &lt;v:formulas&gt;   &lt;v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"&gt;   &lt;v:f eqn="sum @0 1 0"&gt;   &lt;v:f eqn="sum 0 0 @1"&gt;   &lt;v:f eqn="prod @2 1 2"&gt;   &lt;v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"&gt;   &lt;v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"&gt;   &lt;v:f eqn="sum @0 0 1"&gt;   &lt;v:f eqn="prod @6 1 2"&gt;   &lt;v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"&gt;   &lt;v:f eqn="sum @8 21600 0"&gt;   &lt;v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"&gt;   &lt;v:f eqn="sum @10 21600 0"&gt;  &lt;/v:formulas&gt;  &lt;v:path extrusionok="f" gradientshapeok="t" connecttype="rect"&gt;  &lt;o:lock ext="edit" aspectratio="t"&gt; &lt;/v:shapetype&gt;&lt;v:shape id="_x0000_i1025" type="#_x0000_t75" alt="" style="'width:257.25pt;"&gt;  &lt;v:imagedata src="file:///D:\Usuaris\1156602\CONFIG~1\Temp\msohtml1\03\clip_image001.jpg" href="http://www.bangbangmusica.com/images/stories/News2008/portada/portadadiscodvd/obama-biden-yes-we-can-voices-of-a-grassroots-movement-2008.jpg"&gt; &lt;/v:shape&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if !vml]--&gt;&lt;br /&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;"Yes We Can: Voices of a Grassroots Movement"&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt; es el titulo del álbum que puede ser comprador directamente en &lt;strong&gt;Barakobama.com&lt;/strong&gt; con lo que se ayudará a fortalecer la campaña presidenciable hasta el 4 de noviembre del 2008.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;1. Eternity - &lt;strong&gt;Lionel Richie&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;2. Signed Sealed Delivered - &lt;strong&gt;Stevie Wonder&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;3. Waiting On The World To Change - &lt;strong&gt;John Mayer&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;4. American Prayer - &lt;strong&gt;Dave Stewart&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;5. Battle Cry - &lt;strong&gt;Shontelle&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;6. Make It Better - &lt;strong&gt;Los Lonely Boys&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;7. Pride In The Name Of Love - &lt;strong&gt;John Legend&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;8. I Have A Dream - &lt;strong&gt;BeBe Winans&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;9. Am I All Alone - &lt;strong&gt;Suai&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;10. One Is The Magic # - &lt;strong&gt;Jill Scott&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;11. Love &amp;amp; Hope - &lt;strong&gt;Ozomatli&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;12. Looking East - &lt;strong&gt;Jackson Browne&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;13. Out of Our heads - &lt;strong&gt;Sheryl Crow&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;14. Promised Land - &lt;strong&gt;Malik Yusef with Kanye West and Adam Levine of Maroon 5&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;15. Hold On - &lt;strong&gt;Yolanda Adams&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;16. America The Beautiful - &lt;strong&gt;Keb’ Mo’&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;17. America - &lt;strong&gt;Ken Stacey&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;18. Wide River - &lt;strong&gt;Buddy Miller &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-8657017160545983187?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/10/obama-une-fuerzas-con-cantantes.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/SPMnO50ldYI/AAAAAAAAAHo/d4R7OckH0N8/s72-c/yes.JPG' height='72' width='72'/><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-4582847611915114136</guid><pubDate>Tue, 10 Jun 2008 11:39:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-06-10T13:40:44.555+02:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Reportatges</category><title>Reportatge sobre l'Institut de Gospel de Barcelona</title><description>Realitzat per Víctor Albadalejo, Alexandra Jover, Robert Van Eeckhout i un servidor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/-f2p8LoQO7Y&amp;amp;hl=en"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/-f2p8LoQO7Y&amp;amp;hl=en" type="application/x-shockwave-flash" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Salut!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-4582847611915114136?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/06/reportatge-sobre-linstitut-de-gospel-de.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>1</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-7776874100644885605</guid><pubDate>Sat, 24 May 2008 13:34:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-06-10T13:40:35.395+02:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Reportatges</category><title>Músic, malgrat tot</title><description>&lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;Diuen que la música és la teràpia del món, i així ho seguirà éssent mentre hi hagi músics que es dediquin a oferir-nos les seves propostes. Però amb quins problemes es troba aquest col·lectiu en el seu dia a dia com a professionals d’aquest sector? Tarragona compta amb una nombrosa llista de grups de qualitat que, no obstant, veuen cada dia més difícil poder-se mantenir i millorar el seu producte i la seva posició en el sector. Quatre grups tarragonins han estat entrevistats per parlar sobre aquest i altres temes referents a la seva professió. Són La Perra Gorda, B Insane, NLS! i Backdoormen.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;Locals? Quins locals?&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;Entre els principals problemes hi ha el de trobar sales on tocar en directe. En Roger Conesa, líder de Backdoormen, ironitza “si s’hagués de fer un podi dels millors locals de Tarragona, no en deixaríem cap fora perquè tots cabrien en ell!”. Aquesta formació, igual que les altres tres, es queixa de la política cultural de la ciutat, que segons ells no afavoreix en res la música en viu. En Joan Meseguer, guitarrista i cantant de B Insane, comenta que “la cultura musical de la ciutat és més aviat justeta i no es dóna cap mena d’importància al músic d’aquí”.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;Un dels locals que oferia una millor programació de música en viu era la Zero, però fa un any se li va retirar la llicència per fer-hi concerts i fa uns mesos l’ha recuperat, tot i que amb moltes restriccions (com ara que no pot programar música en directe més enllà de les 23 hores). “Si a qui s’interessa per tenir una programació estable se li posen totes les traves possibles acabarà plegant. Això és el que ha passat a la Zero”, explica en David Rodríguez, bateria de La Perra Gorda. En Joan, per la seva banda, es mostra molt més  crític amb la hipocresia que hi ha en el panorama cultural tarragoní. “S’omplen la boca parlant de Tarragona Capital Europea de la Cultura 2016, però on és la cultura a la ciutat? Podríem parlar més aviat de ‘Ciutat anti-cultural 2016’”, afirma. Miguel alberto Cruz, alies Macc, guitarrista de NLS! entre altres projectes, recorda la seva joventut i els grans concerts que es feien a locals com La Cova i les reunions musicals que s’improvisaven a El Tucán. Però ara tot aquest panorama ha canviat i els grups locals es troben amb serioses dificultats per poder oferir la seva música en directe. Comparant-se amb Reus, eterna ciutat rival de Tarragona, en Macc sentencia que “en tema de sales, ens marca golejades”.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;Actualment, els quatre grups coincideixen en afirmar que la millor sala de concerts tarragonina és La Vaqueria. Aquesta sala, amb dotze anys de vida, va reobrir la seva programació estable de música l’octubre passat, després d’haver estat obligada a tornar a insonoritzar la sala per unes fuites de so. La Graci, propietària de la sala, explica que “mai havíem parat d’oferir música en directe fins que vam començar aquelles obres”. Respecte al panorama de la oferta de Sales a Tarragona, comenta que “no hi ha molts llocs on es puguin fer coses culturals apart del que faci l’Ajuntament durant les festes. La resta de l’any es fan molt poques coses, i la gent tampoc participa molt del poc que es fa”.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;La Chartreuse, un bon lloc&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;Però les dificultats no acaben amb les sales on actuar, sinó que continuen a l’hora de buscar algun lloc on poder assajar. “A Tarragona no tenim res. Sembla mentida que siguem una capital de província amb uns 120.000 habitants i no tinguem ni un sol local municipal habilitat per assajar”, es queixa en Macc. Els grups s’han de buscar la vida en cases particulars i garatges o inclús agafar el cotxe i provar sort per ciutats del voltant de Tarragona. Per això en Roger comenta que “és estoic que tal i com estem surtin tantes propostes musicals”, i en Macc, que a més és president de l’Associació de Músics de Tarragona (AMT), afegeix que “seria genial acabar les reunions de la AMT, agafar unes cerveses i anar a fer una &lt;i&gt;jam session. &lt;/i&gt;Això generaria un nou capital, un altre punt de sortida. S’ha fet a Liverpool, a Manchester, a Madrid i inclús a Barcelona i els resultats han estat positivíssims pel que fa a noves propostes musicals”.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;En aquest sentit en Macc explica el projecte que l’AMT va redactar fa sis anys, mitjançant el qual es podria reconvertir una part de l’antiga fàbrica de licor Chartreuse, situada a la Plaça dels Infants, en un centre de creació contemporània. Aquest incloïa sales de reunions, locals d’assaig i inclús un petit auditori. Per ara sabem que l’Escola Oficial d’Idiomes, que des de 1987 reivindica un nou emplaçament, hi té un espai assegurat en aquest emblemàtic edifici, però també és cert que, un cop instal·lada aquesta organització, encara quedaran més de mil metres quadrats sense utilitzar al recinte. Si s’aconseguís que l’Ajuntament de Tarragona, encapçalat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, aprovi el projecte de la AMT o algun de similar, l’espai que es crearia podria convertir-se en un punt de referència i de gestió del capital musical de Tarragona. “Cal que la gent d’aquí es cregui el potencial artístic dels músics autòctons”, defensa en Macc, i afegeix que, si el projecte de la Chartreuse tira endavant, a més d’afavorir la música d’aquí, “podria comportar l’inici d’una programació d’intercanvis de bandes amb altres de fora de la província i inclús de fora del país”.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;Discs i promoció&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;Una altra de les dificultats d’aquestes bandes sorgeix quan es decideixen a enregistrar les seves primeres maquetes o discs. Tot i que és veritat que s’han rebaixat molt els costs del material d’enregistrament, els estudis de gravació amb cara i ulls segueixen cobrant unes quotes molt altes. Backdoormen va publicar farà un any el seu primer disc, &lt;i&gt;Exit&lt;/i&gt;, NLS! i La Perra Gorda estan a punt d’entrar en el procés de gravació i B Insane acaba de treure el seu primer treball més enllà de les maquetes prèvies, anomenat &lt;i&gt;Firs&lt;/i&gt;. Aquest disc va ser enregistrat en uns estudis de Castelló i els va costar uns 3.000 euros “economitzant recursos i elaborant nosaltres mateixos el disseny”, puntualitza en Joan.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;I amb el disc arriba la distribució i la promoció del mateix. Com que la majoria de treballs realitzats per les bandes de Tarragona són autoproduïts, ells mateixos han de fer aquest proscés. No obstant, s’ha facilitat molt gràcies a Internet i les noves tecnologies, una aposta ferma dels quatre grups entrevistats. “Estic absolutament a favor de la pirateria!”, exclama en Roger. En David  explica que “Internet és un mitjà molt potent per difondre i donar a conèixer la teva feina. És difícil protegir-se bé d’una cosa tan immensa, però s’ha d’aprendre a utilitzar i convertir-lo en un membre més del grup”.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;“&lt;b&gt;El futur és nostre, hi hagi diners o no”&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"&gt;“El panorama musical de Tarragona és molt positiu. El Futur és nostre hi hagi diners o no”, propugna en Macc, i afegeix que “quan surti un grup, sortiran tots, perquè es donaran compte de que Tarragona existeix”. Els quatre grups estan d’acord en que el panorama musical de la ciutat està vivint un important moment creatiu malgrat tots els inconvenients que han anat comentant. Per això en Joan creu que “els músics no s’haurien de conformar amb tocar un cop l’any a Tarragona,  pel concurs de Maquetes D.O., sinó que s’haurien de poder donar a conèixer aquí en qualsevol moment de l’any”. En David es mostra molt esperançat i anima a “crear més grups, participar i revifar la realitat cultural de la ciutat”, igual que en Macc, que des de l’AMT seguirà “reivindicant i dignificant la professió del músic”. Finalment, en Roger conclou amb un lapidari “això està fatal... però seguirem perquè som uns kamikazes!”.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-7776874100644885605?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/05/msic-malgrat-tot.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-5114337779778108490</guid><pubDate>Wed, 16 Apr 2008 10:04:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-04-19T01:37:49.713+02:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Recomanacions</category><title>Blogs musicals recomanats</title><description>Passejant pels blogs de l'assignatura de periodisme especialitzat en cultura n'he trobat alguns molt interessants dedicats bàsicament al que he dedicat aquest blog: la música.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Primer, m'agradaria parlar del blog "&lt;a href="http://ovellanegraradio.blogspot.com/"&gt;L'Ovella Negra&lt;/a&gt;". Aquest espai virtual dedicat a la música relacionada amb el Rock i el Metal està íntimament lligat amb el programa de ràdio que porta el mateix nom i quie s'emet els diumenges al vespre a &lt;a href="http://www.blogger.com/www.punt6camp.com/"&gt;Punt Sis Ràdio&lt;/a&gt;, la ràdio cultural de Reus. El recomano per diverses raons: la primera és perquè és un dels blogs més actius que conec, en el que hi col·laboren quatre persones, cosa que el fa molt complet, amb una informació acurada i contrastada, una agenda completa i links ben trobats. Una altra raó per recomanar-lo és que hi ha una enquesta que es va renovant cada setmana, els resultats de la qual es recullen i es difonen durant el programa de ràdio. I, finalment, us el recomano perquè conec al director del programa (i autor del blog), Benjamín Amorín, i us puc assegurar que és una de les persones que, als vint anys, té més coneixement del món del Metal que conec. Viu dedicat a la música, ja sigui per L'Ovella Negra, per les crítiques de discs que fa a la revista &lt;a href="http://zona-zero.net/modules.php?name=Rockzone"&gt;RockZone&lt;/a&gt;, per les classes de guitarra que imparteix en una acadèmia de música barcelonina, pel seu grup de Metal, Dementia, o per la coral de gospel de què forma part, &lt;a href="http://zombisingersw.blogspot.com/"&gt;Zombisingers in the Window&lt;/a&gt;. Per tant, qualsevol producte cultural relacionat amb la música que estigui sota la seva direcció tindrà una qualitat indiscutible. Estic segur que, si el projecte de L'Ovella Negra segueix endavant, pot convertir-se en un espai de referència pel què fa a música Rock i Metal a nivell català i, qui sap, estatal. Caldrà seguir-li la pista.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Després, voldria parlar d'un blog anomenat "&lt;a href="http://elracodelanima.blogspot.com/"&gt;El Racó de l'Ànima&lt;/a&gt;", de la Marta Trill. Aquesta estudiant de periodisme de Reus està realitzant una tasca periodística musical interessant en aquest blog, centrant-se en festivals i actuacions a nivell català i local. Tot i que en volum de material encara té poca cosa, el que hi ha (informacions sobre el proper Senglar Rock, el futur de les Barraques de Reus, el nou disc dels tarragonins Roger Benet i els Oximorònics, el festival de cançó d'autor de Reus...) és digne de tenir en consideració. A més, la seva llista de links és realment completa pel que fa a música i informació catalana. El punt crític a això és que la informació corre el risc de ser poc plural, ja que la majoria de links segueixen una tendència ideològica bastant marcada (el nacionalisme català).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Continuant la visita pels blogs dels meus companys, m'he trobat amb "&lt;a href="http://circoelectrico.wordpress.com/"&gt;Circoelectrico's&lt;/a&gt;", de Walter Pinilla, un espai virtual dedicat en la seva majoria a la música, especialment a les informacions que envolten grans festivals. Ens parla, amb certa regulaitat en l'actualització, de grans artistes i bandes com &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sex_Pistols"&gt;Sex Pistols&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.blogger.com/www.coldplay.com/"&gt;Coldplay&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.blogger.com/www.bobdylan.com/"&gt;Bob Dylan&lt;/a&gt; o &lt;a href="http://www.qotsa.com/"&gt;Queens of the Stone Age&lt;/a&gt; relacionats amb importants festivals i cites musicals a nivell nacional com el &lt;a href="http://www.blogger.com/www.vinarock.com/"&gt;Viña Rock&lt;/a&gt;, l'&lt;a href="http://www.electric-weekend.com/"&gt;Electric Weekend&lt;/a&gt;, el &lt;a href="http://www.blogger.com/www.summercase.com/"&gt;Summercase&lt;/a&gt; o el &lt;a href="http://www.rockinriomadrid.terra.es/"&gt;Rock in Madrid&lt;/a&gt;. A més, la informació és ractada demanera rigurosa i propera, analitzada des d'un punt de vista raonat i amb coneixement d'allò que téentre mans. Ens posa en antecedents, ens recorda dades importants... Bona exposició, bons coneixements.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;També m'agradaria parlar del blog de l'Adrià Cortadellas, "&lt;a href="http://blockdelux.blogspot.com/"&gt;Across the culture universe&lt;/a&gt;". Es tracta d'un espai el nom del qual ja és un joc e paraules amb la coneguda cançó de The Beatles "&lt;a href="http://es.youtube.com/watch?v=Ko19oussVGQ"&gt;Across the universe&lt;/a&gt;" i el nom del domini (blockdelux) amb la revista musical &lt;a href="http://www.blogger.com/www.rockdelux.es/"&gt;Rockdelux&lt;/a&gt;. Amb una capçalera de disseny elaborat en gif, el blog va donant informacions sobre els darrers esdeveniments musicals importants que va passant bàsicament per Barcelona. Les informacions són bones i el tractament també, però el que va apareguent en el blog és el mateix que tindrien en la seva agenda qualsevol mitjà de comunicació de masses (el darrer disc de &lt;a href="http://www.blogger.com/www.remhq.com/"&gt;REM&lt;/a&gt;, el concert de &lt;a href="http://www.blogger.com/www.thecure.com"&gt;The Cure&lt;/a&gt; al Sant Jordi, informacions sobre el &lt;a href="http://www.blogger.com/www.primaverasound.com/"&gt;Primavera Sound&lt;/a&gt;...). Per tant, lameva recomanació és que busqui més actes musicals, que investigui i es mogui per terrenys més minoritaris, per l'undergroung, per allà on la música està realment viva i que els mitjans convencionals sembla que tenen tanta por de treure a la llum.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalment, voldria destacar el site "&lt;a href="http://martin-rio.blogspot.com/"&gt;My back Pages&lt;/a&gt;", de Carlos Martín Rio. El nom del blog torna a fer referència a una cançó, en aquest cas de Bob Dylan, &lt;a href="http://es.youtube.com/watch?v=4bUch5dveX0"&gt;titulada de la mateixa manera&lt;/a&gt;, i és un espai més aviat de reflexió, tot i que no deixa de banda una certa actualitat musical. Digredeix, explica (recomano la història de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cobain"&gt;Kurt Cobain&lt;/a&gt; i &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Nirvana_%28banda%29"&gt;Nirvana&lt;/a&gt; que dóna per capítols), no té pressa, sap que Internet li permet explicar bé tot allò que vol (i, a més, sap) explicar. També destaco un fet original: la recomanació de disc que fa cada setmana (amb bon criteri, per cert). Coses que podríen millorar: l'agenda de concerts està completament desactualitzada i podrien haver-hi més sites entre els seus links.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bé, amb tot això ja teniu per entretenir-vos una bona estona. Realment, però, val la pena invertir-hi aquest temps. Tots els blogs citats s'ho mereixen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalment, una darrera recomanació. No és un blog centrat en la música (tot i que en té magnífiques entrades), però personalment el trobo exquisit tant en els temes tractats com en la forma en què els aborda: és el blog d'en Ramon Tomàs, "&lt;a href="http://tomasramon.blogspot.com/"&gt;Le feu follet&lt;/a&gt;".Feu-ne una visita amb temps per llegir-lo. No us en penedireu.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-5114337779778108490?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/04/blogs-musicals-recomanats.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>4</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-6390389982090280176</guid><pubDate>Wed, 09 Apr 2008 09:35:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-04-09T11:47:58.884+02:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Entrevistes</category><title>"Costa introduir un so innovador, la majoria de públic està encasellat en els clàssics" (Entrevista amb en Benja, veu, guitarra i líder de Demantia)</title><description>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R_yOQ76f1tI/AAAAAAAAAFE/afCSDZeuk28/s1600-h/DSC_0098.JPG"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R_yOQ76f1tI/AAAAAAAAAFE/afCSDZeuk28/s400/DSC_0098.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5187177292436068050" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;Dementia ja més tres anys que va caminant a poc a poc i amb fermesa. En quin punt us trobeu actualment?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;Ara mateix la banda es troba en un punt d’inflexió. Hem volgut replantejar al formació inicial de Dementia de guitarra-cantant, guitarra, baix i bateria i hem canviat el guitarra per una mena de multi-instrumentista que dóna molta més riquesa al nostre so. Aquest músic és en Pablo, que aporta a Dementia guitarres, teclats, samplers, segones veus… pràcticament tot el que li demanem. Apart, tenim enregistrada una maqueta amb la formació anterior i encara no l’hem pogut treure a la venda per diferents problemes que esperem que es solucionin el més aviat possible. Per tant, la nostra ocupació últimament ha estat adaptar els temes vells a la nova formació per tal de preparar els directes de presentació de la maqueta i presentar la nova versió del grup en el seu màxim esplendor.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;Sou un grup nascut a Reus. Aquesta ciutat és un bon lloc per donar a conèixer un grup de Metal?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;La resposta genèrica hauria de ser: No! Quina ciutat catalana és bona per donar a conèixer un grup de Metal? A Reus hi ha certs avantatges que altres llocs no tenen, com per exemple que sempre hi ha hagut bastant de moviment heavy, des de programes de radio a &lt;a href="http://www.larosametallica.com/"&gt;associacions culturals metàl·liques&lt;/a&gt;, però&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;no hi ha pràcticament sales on tocar i la majoria de públic és bastant tancat de ment. Costa introduir un so innovador, la majoria de públic està encasellat en els clàssics. De tota manera, trobo que Reus és millor ciutat que Barcelona, ja que allà trobar una sala on tocar gratis és un acudit.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;El vostre estil es relaciona amb el Metal, però mostra un cert eclecticisme que el fa difícil de concretar o relacionar amb referents concrets. Això és casual o intencionat?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;Sempre ha estat la nostra intenció principal. Dementia sempre l’han format persones amb gustos musicals molt divergents dins del Metal i això sempre s’ha reflectit en la nostra música. Per mi sempre ha estat un dels nostres punts forts, ja que aconseguir una senya d’identitat avui en dia no es gens fàcil, i tinc la sensació que nosaltres anem pel bon camí. Això et pot obrir portes, perquè el que fas tu pot semblar original, però també te’n tanca moltes, i més a Reus, on la innovació no és gaire ben rebuda.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;Ja fa uns mesos que el Bio va decidir deixar la banda i vau incorporar un nou guitarra, el Sergi, però va marxar uns mesos més tard. Com és que no heu buscat un nou guitarrista?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;De fet, sí que tenim nou guitarrista, en Pablo, que exerceix aquest rol dins de Dementia, però també molts altres. Perquè vols un guitarrista podent tenir un multi-instrumentista? Quan va marxar en Sergi ens vam plantejar continuar només amb un guitarrista, ja que el nou material que hem anat composant requereix menys saturació de guitarres i més espai per les melodies, així que vam decidir que el Pablo podria combinar les seves funcions de teclat, que tampoc ens són necessàries sempre, amb les de guitarra i tot lo altre. Això també es convertirà en un tret propi de Dementia, i des del nostre punt de vista això va molt d’acord amb el nostre sentit de la innovació i de la riquesa musical.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;Com creieu que variaran el vostre so aquests canvis?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;El nostre so ja està variant molt, tant les adaptacions dels temes vells com els nous temes que anem composant. Restar una guitarra en les parts que ho demanen per afegir un teclat li dóna un sentit molt més atmosfèric, menys agressiu i més melòdic als temes. De tota manera, quan volem tralla, en Pablo no es talla un pèl. També continuem mantenint les melodies doblades de guitarra, que sempre ens han agradat. Fins i tot alguns temes han agafat, en algunes parts, petits tocs electrònics que aporten un contrast encara més directe en funció del material vell. D’altra banda, ara fa bastant de temps que jo, com a cantant, estic treballant molt més la veu i m’agrada esplaiar-me amb ella i fer diferents tipus de melodies molt més riques que les que podia fer abans. Per tant, el so de Dementia avui es més elaborat, més fàcil d’escoltar i més cohesionat que abans.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;Com es planteja un directe de Dementia?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;Ara mateix no sabria què dir-te... El nostre penúltim concert va ser amb la formació antiga a &lt;a href="www.salarazzmatazz.com/"&gt;Razzmatazz 2&lt;/a&gt; en les semifinals de l’&lt;a href="www.emergenza.net/"&gt;Emergenza&lt;/a&gt;, i després en vam fer un altre l’octubre passat per la Festa Major de la &lt;a href="http://ccc-web.uab.es/index.php"&gt;Facultat de Comunicació de la UAB&lt;/a&gt; amb la formació que tenim ara afegint-hi en Sergi i amb en Pablo encara bastant despenjat. No hem estrenat la nova formació ni els nous temes, per tant crec que tot serà molt nou. De tota manera, si per alguna cosa s’ha caracteritzat sempre un directe de Dementia, i estic convençut que continuarà sent així, és per l’energia que desprenem i per la compenetració entre nosaltres. Un directe de Dementia suposa un donar-ho tot des de l’escenari i demostrar qui som i què hem vingut a donar. I per la banda sempre és una nova oportunitat de passar-ho bé i de gaudir d’una experiència inoblidable.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;Esteu a punt de treure la vostra primera maqueta, &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt;Origen,&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt; amb només quatre cançons. Com en vau fer la tria?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;A més a més de les quatre cançons hi ha una intro que ha fet Pablo amb samplers, teclats i coses d’aquestes. Teníem moltes cançons més per triar, però en els directes que vam fer per l’Emergenza, que eren només de 25 minuts, ja vam haver de començar a escollir quins eren els millors temes per presentar-los en directe. Tot i així, han quedat fora uns quants temes molt vàlids i que no tornaran, perquè els hauríem de readaptar a la nova formació i el que volem fer és nou material. Els únics temes que quedaran replantejats seran els quatre de la maqueta i Furva Flos, que ha quedat fora però en directe resulta ser un tema molt potent.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;Quins plans de futur teniu per Dementia?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;Acabar de plantejar bé el directe que volem fer per presentar &lt;/span&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span style=""&gt;Origen &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style=""&gt;i sortir a presentar la maqueta pertot arreu. Tornar a aparèixer, a fer concerts, a que la gent ens conegui, a provar sort en algun segell… I mentrestant anar composant noves cançons al local amb la nova formació, perquè els temes que presentem a la maqueta ja tenen cert temps i han quedat una mica desfasats.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-6390389982090280176?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/04/costa-introduir-un-so-innovador-la.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R_yOQ76f1tI/AAAAAAAAAFE/afCSDZeuk28/s72-c/DSC_0098.JPG' height='72' width='72'/><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-9111792462042404666</guid><pubDate>Tue, 01 Apr 2008 09:58:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-04-01T12:16:35.253+02:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Anàlisis</category><title>“Història d’un èxit”, notícia publicada a la web del diari Avui el 1-4-07, i els seus comentaris</title><description>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R_IIV76f1sI/AAAAAAAAAE8/CAwxKpIJhRM/s1600-h/gossos.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R_IIV76f1sI/AAAAAAAAAE8/CAwxKpIJhRM/s400/gossos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5184215294010185410" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Aquest matí, el diari Avui ha publicat com a &lt;a href="http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/26257/historia/dun/exit.html"&gt;notícia principal de la secció de cultura de la seva web&lt;/a&gt; que aquesta nit el grup manresà &lt;a href="http://gossos.cat/"&gt;Gossos&lt;/a&gt; celebra els seus quinze anys de trajectòria a l’Auditori de Barcelona. Aquesta banda, formada inicialment per un quartet acústic fins que va decidir electrificar-se i afegir una bateria al grup, és una de les poques supervivents de la segona onada del pop-rock cantat en Català. I la maduresa que han aconseguit és digna de reconeixement tenint en compte tot el que han passat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per una banda, van néixer i créixer sempre a l’obra dels grans grups principals del mal anomenat “Rock Català”, com &lt;a href="http://www.elspets.cat"&gt;Els Pets&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://sopadecabra.net/"&gt;Sopa de Cabra&lt;/a&gt; o &lt;a href="http://www.laxnbusto.com/noticies.htm"&gt;Lax’n’Busto&lt;/a&gt;, igual com altres grups com ara &lt;a href="http://www.whiskyns.com/portada/portada.php"&gt;Whiskyn’s&lt;/a&gt; o &lt;a href="http://analogicemotion.com/festefotre/"&gt;Fes-te Fotre&lt;/a&gt;. Després, han sobreviscut a la criba natural que va venir a mitjans dels anys noranta en la música en català, en la que hi havia masses grups per massa poc públic. També han sobreviscut al relatiu fracàs del seu disc en castellà, &lt;a href="http://personales.ya.com/farre/gossos/disc05.htm"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;De viaje&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, amb el que van ser titllats de traïdors a la pàtria i van perdre part del seu públic nacionalista, que seguia la seva música més pel fet de ser cantada en català que per res. Finalment, és destacable que el grup hagi pogut tirar endavant amb el mateix projecte de Gossos canviant completament el concepte de banda, passant dels sons folk dels primers sis discs (podeu veure, per exemple, el &lt;a href="http://youtube.com/watch?v=FqD9wbtHXGs"&gt;videoclip de Pilar&lt;/a&gt;), amb tres guitarres acústiques i un baix, a una banda completament elèctrica i rockera  amb dues guitarres elèctriques, una acústica, baix i bateria (un exemple és el tema &lt;a href="http://youtube.com/watch?v=JkWiY7PZjjU"&gt;No és nou&lt;/a&gt;), fins i tot amb tocs d’electrònica, reggae i hip-hop en moltes de les seves composicions. &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Després de superar amb èxit tots aquests obstacles, Gossos pot considerar-se un bon grup de rock i una proposta més que de qualitat, sigui a Catalunya o fora d’aquí. I per això es prepara per fer el salt fora i a iniciar una mini-gira per Holanda, amb la voluntat de buscar el circuit internacional i poder tocar, per exemple, per França o Amèrica Llatina. Estic convençut que, si traiem tots els prejudicis que té la música en català pel simple fet de ser escoltada en català, Gossos és una proposta tan vàlida o interessant com qualsevol altra.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;I plantejo una altra pregunta: cal realment esperar quinze anys per sortir fora? Tant poc valorem els nostres músics? Recordem casos com &lt;a href="http://www.arcticmonkeys.com/"&gt;Artic Monkeys&lt;/a&gt;, que amb molta menys qualitat musical que moltes bandes d’aquí van convertir-se en un fenomen. I no parlem dels artistes d’un sol ús, hiperpromocionats per alguna multinacional de l’entreteniment per obtenir un èxit immediat i acaparador amb una qualitat més que qüestionable, per no parlar del sentiment o de l’elevació que pugui suposar la composició o la interpretació de la cançó. No, el problema no és la qualitat. El problema és, per una banda, l’autoodi i la por, i per l’altra, la manca de recursos i d’una infraestructura potent que potencïi grups d’aquí.&lt;/p&gt;    &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Parlant de l’autoodi, i per acabar, m’agradaria transciure-us els vuit comentaris que de moment hi ha a la notícia de l’Avui. Podria comentar moltíssimes coses de cadascun d'aquests comentaris, però aquest post es faria molt llarg. Aviam si arran d'aquests comentaris podem obrir una mica de debat a través dels comentaris d'aquest post. M'agradaria molt saber què en penseu. Els comentaris a la notícia de l'Avui són aquests:&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;h4 class="western" style="line-height: 100%;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Jordi &lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;01.04.2008, 10:27&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/h4&gt; &lt;p style="margin-top: 0.49cm; margin-bottom: 0.49cm; line-height: 100%;"&gt; salen por fin a tocar al extranjero, despues de casi dos decadas! pero si hoy cualquier grupo sale a tocar fuera anda que como han vivido de las subvenciones no tenian que buscarse el pan!&lt;/p&gt; &lt;h4 class="western" style="line-height: 100%;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;cunvayass &lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;01.04.2008, 10:04&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/h4&gt; &lt;p style="margin-top: 0.49cm; margin-bottom: 0.49cm; line-height: 100%;"&gt; con esas caras de florazas!! solo a unos gafapastas se les ocurriria llamarse PERROS. . catalanes que sois unos catalanes!!&lt;/p&gt; &lt;h4 class="western" style="line-height: 100%;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;otis redding &lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;01.04.2008, 09:52&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/h4&gt; &lt;p style="margin-top: 0.49cm; margin-bottom: 0.49cm; line-height: 100%;"&gt; Mira que en són de dolents. . . com la música que es fa en general a aquest pais.  &lt;/p&gt; &lt;h4 class="western" style="line-height: 100%;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;weasle &lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;01.04.2008, 09:32&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/h4&gt; &lt;p style="margin-top: 0.49cm; margin-bottom: 0.49cm; line-height: 100%;"&gt; vaya notición. . . .  &lt;/p&gt; &lt;h4 class="western" style="line-height: 100%;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;JAC &lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;01.04.2008, 08:30&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/h4&gt; &lt;p style="margin-top: 0.49cm; margin-bottom: 0.49cm; line-height: 100%;"&gt; 15 anys ? pos ja podrien anar a la pelu, pollosos.  &lt;/p&gt; &lt;h4 class="western" style="line-height: 100%;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Toni de Mèxic &lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;01.04.2008, 04:55&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/h4&gt; &lt;p style="margin-top: 0.49cm; margin-bottom: 0.49cm; line-height: 100%;"&gt; La primera sortida al nord dels pirineus? I com és que jo els vaig veure el 1997 a Prada de Conflent? Ai aquests periodistes. . .  &lt;/p&gt; &lt;h4 class="western" style="line-height: 100%;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Un sacrificat &lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;01.04.2008, 01:42&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/h4&gt; &lt;p style="margin-top: 0.49cm; margin-bottom: 0.49cm; line-height: 100%;"&gt; Quinze anys ja?? I encara queda molt per aguantar-los???&lt;/p&gt; &lt;h4 class="western" style="line-height: 100%;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Eloi &lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;01.04.2008, 00:24&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/h4&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt; Aquests no eren els que van anar a fer les "Espanyes" cantant en espanyol i, lògicament, van tornar "amb la cua entre cames"?. Apa, va, que se'n vagin a cagar a la via!&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;...&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Obrim debat!&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-9111792462042404666?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/04/histria-dun-xit-notcia-publicada-la-web.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R_IIV76f1sI/AAAAAAAAAE8/CAwxKpIJhRM/s72-c/gossos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>3</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-7960058124459468169</guid><pubDate>Mon, 17 Mar 2008 16:02:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-03-17T17:28:42.148+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Anàlisis</category><title>ABCD, el suplemento cultural del diario ABC</title><description>Dejando de lado todas las connotaciones ideológicas y políticas del diario ABC, querría hablar un poco de su suplemento cultural, ABCD, tal vez el mejor suplemento cultural de todos los periódicos españoles. Voy a centrarme básicamente en su &lt;a href="http://www.abc.es/abcd/"&gt;versión digital&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La web se nos presenta con un diseño muy sencillo y manejable, cosa que se agradece mucho. La mayoría de diaros en su formato digital presentan un maremagnum de ventanillas y secciones muchas veces po&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R96cJKfui9I/AAAAAAAAAE0/6ul4lY8R8-A/s1600-h/ABCD.bmp"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R96cJKfui9I/AAAAAAAAAE0/6ul4lY8R8-A/s200/ABCD.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5178748302772833234" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;co diferenciadas y estructuradas que resultan poco útiles para el internauta, que siempre busca el consumo más rápido y sencillo en la red. En la página principal encontramos las noticias pricipales en una columa, con el titular en azul y las primeras líneas del texto, en la parte izquierda. En la parte derecha vemos tres secciones, una titulada "carrusel multimedia" ( en la que acertadamente aprovechan el soporte digital para ofrecer fotos y vídeos de las noticias y los actos culturales), otra de firmas y colaboradores (mediante la cual se puede acceder a los&lt;span style="font-style: italic;"&gt; sites&lt;/span&gt; de columnistas y colaboradores de ABC, aunque en el momento en el que estoy escribiendo no se pueda acceder a ellos, seguramente por problemas técnicos) y una última llamada "los imprescindibles". Es interesante que se use este título para una sección que recoge links a otras ventanas de abc.es relacionados con la cultura y con páginas externas relacionadas con las secciones de cultura en las que estemos, en las que se promocionan los actos culturales que el diario ha escogido como "imprescidibles", como aquellos que hay que ir a ver.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Luego, en la parte superior e inferior de la página principal, encontramos los títulos de las secciones en distintos colores. Cabe destacar la presencia de secciones como &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Internet &lt;/span&gt;o &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Cómic&lt;/span&gt; como parte de su concepción de cultura. En ellas veremos artículos relacionados con esa seción que se presentan como los artículos de la página principal, y si se quiere leer más sobre ellas se puede clicar encima y leerlas. Otra opción interesante es que se pueden comentar las noticias. Aunque esto puede resultar peligroso, ya que sólo hace falta teclear un código que aparece en pantalla para comentar, sin más restricciones. Así pues, el relativo anonimato que ofrecen los comentarios puede dar lugar a descalificaciones gratuïtas y a comportamientos que no se darían si se supiera la identidad de cada uno de los autores  de los comentarios.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Recomiendo mucho que os vayáis pasando por esta web. Aunque selecciona y trata los temas de una manera que friega la barrera del elitismo, la calidad de los periodistas que realizan este suplemento me parece muy buena y enriquezedora para todos los que aspiramos a ser buenos gestores de la comunicación en el campo de la cultura.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-7960058124459468169?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/03/abcd-el-suplemento-cultural-del-diario.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R96cJKfui9I/AAAAAAAAAE0/6ul4lY8R8-A/s72-c/ABCD.bmp' height='72' width='72'/><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-8853775440649020047</guid><pubDate>Wed, 12 Mar 2008 11:03:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-03-12T12:18:14.271+01:00</atom:updated><title>Por cutres.</title><description>&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;object height="355" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Ku34NOwoij0&amp;amp;hl=en"&gt;&lt;param name="wmode" value="transparent"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Ku34NOwoij0&amp;amp;hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="color: rgb(153, 153, 153);"&gt;Rodolfo Chikilicuatre, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="color: rgb(153, 153, 153);"&gt;Baila el Chiki Chiki&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;     &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;No supe de la existencia del &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=Ub56q09NdCA&amp;amp;feature=related"&gt;Chiki Chiki&lt;/a&gt; hasta el pasado martes, cuando recibí un mail con su letra para hacer una versión coral de la misma con gente del &lt;a href="http://institutdegospelbarcelona.com"&gt;Institut de Gospel de Barcelona&lt;/a&gt; (al que pertenezco) en el programa &lt;a href="http://www.buenafuente.tv/"&gt;&lt;i style=""&gt;Buenafuente&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; del día siguiente. Algo había leído sobre un personaje salido de ese programa de humor de &lt;a href="http://www.lasexta.com"&gt;La Sexta&lt;/a&gt; que había recibido muchísimos votos para participar en Eurovisión, pero nunca había oído la canción original. Cuando escuché la base de audio que nos enviaron y que debíamos hacer, me pareció de una dificultad vocal ínfima y de una letra de la cual omitiré cualquier comentario por, como mínimo, grosero.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;Total, que al día siguiente, &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=hCtD3uOxPtw"&gt;grabamos la canción&lt;/a&gt; con algunos retoques marca del Institut de Gospel (como el acento cubano del verso “mi amol, ya tu sabes” o el “¿porqué no te callas?” imitando al Rey). Y la cosa no hubiera ido mucho más allá de la anécdota si no fuese porque el pasado sábado, Rodolfo Chiquilicuatre, el personaje que canta el Chiki Chiki, salió escogido como representante de España a &lt;a href="www.eurovision-spain.com/"&gt;Eurovisión&lt;/a&gt;. Desde entonces, las visitas en &lt;a href="http://www.youtube.com"&gt;YouTube&lt;/a&gt; a los vídeos del Chiki Chiki, incluido el de nuestra versión, se han multiplicado, y siguen subiendo día a día.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;¿Qué ha pasado? ¿Qué ha llevado al 53 por ciento de los votantes de la gala &lt;i style=""&gt;&lt;a href="http://www.eurovision2008.rtve.es/"&gt;Salvemos Eurovisi&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.eurovision2008.rtve.es/"&gt;ón&lt;/a&gt; &lt;/i&gt;(nombre irónicamente paradójico, por cierto) a votar por un personaje creado por un actor cómico y vestido con lentejuelas, tupé y patillas a lo Elvis exagerados y una guitarra de juguete que toca con la nariz? ¿Qué calidad pueden ver en una letra que contiene versos como “lo baila mi mulata con las bragas en la mano”?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;En mi opinión, se trata de otra muestra clara de que el festival de Eurovisión está obsoleto. ¿Quién no recuerda, en 2003, al candidato eurovisivo de Austria, &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=pZ8xTD-Nr_o"&gt;Alf Poier&lt;/a&gt;? ¿O, sin ir más lejos, a los metaleros Lordi, ganadores de la pasada edición del festival europeo con su &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=2NG3bzjVz_A"&gt;&lt;i style=""&gt;Hard Rock hallelujah&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;? Y todo apunta a que este año Rodolfo Chiquilicuatro no será el único &lt;i style=""&gt;feak&lt;/i&gt; participante en Eurovisión.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;Más allá de esto, creo que también se trata de una respuesta contundente a la cutrería española. El &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=Gh1BoZ-63cI"&gt;vídeo&lt;/a&gt; de Rafaella Carrá anunciando el ganador de &lt;i style=""&gt;Salvemos Eurovisión&lt;/i&gt; habla por sí mismo. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;Primero, por los personajillos que aparecen por ahí: la misma Carrá, Boris Izaguirre, el equipo del programa de humor absurdo de La2 &lt;a href="http://muchachadanui.rtve.es/"&gt;&lt;i style=""&gt;Muchachada Nui&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; o Rosa (de… España?) entre otros que no reconozco. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;Luego, por el contraste entre los dos finalistas, &lt;a href="http://www.coraloficial.com/"&gt;Coral&lt;/a&gt; y &lt;a href="http://www.rodolfo-chikilicuatre.com/"&gt;Rodolfo Chiquilicuatre&lt;/a&gt;. La primera, con un despampanante vestido, increíblemente hermosa, maquillada y peinada, y con gran parte del público (como mínimo, el más visceralmente exaltado) a su favor, y el segundo… bueno, el seguno, en la línea que he descrito antes. Son la perfecta contraposición de lo que pretende ser España en Eurovisión y lo que realmente es. Simplemente genial. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;Finalmente, destacar algunos momentos del vídeo tras anunciar al ganador: en el plano siguiente, vemos a lo “padres” de Chiquilicuatro abrazándose, y tras de ellos, un grupo de gente con las manos en la cabeza; cuando Carrá se dirige hacia los “famosos” que la han acompañado en la gala, se oyen claramente abucheos por parte del público y una proclama dirigida a Chikilicuatre: “si eres español, retírate”. Una muestra de todo lo que representa Eurovisión para algunos (¿el opio del pueblo?). Patético. ¿Y qué me decís de la consternación y caos que hay entre los presentadores al anunciar el ganador? También podríamos hablar de las palabras de Rosa al final de la gala. Parecen inconexas, pero si nos fijamos podemos encontrarle cierto sentido: pide “que seáis buenos” con Chiquilicuatre, en alusión a los abucheos del público, que persisten. Y, para acabar, las imágenes que se van viendo durante la canción final, que no puede ser otra que &lt;i style=""&gt;Baila el Chiki Chiki&lt;/i&gt;: Chiklilicuatre, el bufón, el personaje creado por &lt;a href="http://www.elterrat.com/"&gt;El Terrat&lt;/a&gt; como una simple broma y que ha conseguido burlarse de todo el sistema de elección de representantes a Eurovisión, de TVE, del furor patrio y desmesurado por Eurovisión, del concurso Europeo en sí, bailando y recitando una canción zafia y sin sentido en casa del enemigo y con un montón de chicos y chicas jóvenes, guapos, fuertes, tatuados y maquillados especialmente para gustar a TVE detrás. Todavía me estoy riendo de esa imagen. Gracias por este golpe de efecto, Chiquilicuatro (y equipo de El Terrat). Nos lo tenemos merecido. Por cutres.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-8853775440649020047?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/03/por-cutres.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>1</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-812776087844157712</guid><pubDate>Wed, 05 Mar 2008 08:51:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-03-05T12:04:13.043+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Anàlisis</category><title>Rock'n'Roll can never die</title><description>&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;“Rock'n'Roll can never die”, deien Neil Young i JimBlackburn en la seva emblemàtica cançó&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=mwwcllwq67I&amp;amp;feature=related"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt;Hey, hey, my, my (into the Black)&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;, del disc &lt;/span&gt;&lt;i style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;&lt;span style=""&gt;Rust never sleeps&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;, editat l'any 1979. I semblava que l'any 1996 a Catalunya se'n recollia el llegat i la filosofia amb la versió que en va fer &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.laxnbusto.com/"&gt;Lax'n'busto&lt;/a&gt; &lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;al disc &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;i style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;&lt;span style=""&gt;Com un huracà&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;, en el que vàries bandes catalanes homenatjaven a Young. Però què se n'ha fet d'aquesta frase? Re&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;alment podem parlar de Rock'n'Roll com a tal a Catalunya?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Primer de tot, i per exposar &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;algunes dades a tenir en compte per r&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;espondr&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;e aquesta pregunta, caldria fixar la vista en la trajectòria de les grans bandes del que es va mal anomenar&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Rock_catal%C3%A1n"&gt;Rock Català&lt;/a&gt;. &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Per fixar u&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;n criteri de sel&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;ecc&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;ió&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt; històric més o m&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;enys objectiu, parlarem dels quatre grups que van actuar al Palau Sant Jordi el 14 de Juny de 1991 en el concert considerat el cim del &lt;/span&gt;&lt;i style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;&lt;span style=""&gt;Rock català&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;, reunint-hi 22.104 persones: Els Pets, Sopa de Cabra, Sau i Sangtraït.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;a href="http://www.elspets.cat/"&gt;Els Pe&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R859tkee98I/AAAAAAAAAEc/8IEnv-zF-IA/s1600-h/pets.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R859tkee98I/AAAAAAAAAEc/8IEnv-zF-IA/s320/pets.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5174211243734398914" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;a href="http://www.elspets.cat/"&gt;ts&lt;/a&gt;, en &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;els seus inicis&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;, van reivindicar el que van anomenar “Rock agrí&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;cola”, una autoe&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;tiqueta en la que confluïen Roc&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;k'n'Roll, Blues, Country i Pop, amb unes lletres i uns concerts irreverents, &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;crítics i festius. Ar&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;a bé, al llarg del temps, i com fan totes les grans bandes, la se&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;v&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;a música ha anat evolucionant i el seu estil&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; variant, en r&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;esposta a l'evolució de les mateixes corrents musicals i de les diferents vides i personalitats d'en Lluís Gavaldà, en Joan Reig i en Falin Cáceres, fin&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;s ar&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ribar a &lt;/span&gt;&lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Com_anar_al_cel_i_tornar"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt;Com anar al cel i tornar&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=""&gt;. Aquest di&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;sc ens mostra una banda comple&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;tamen&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;t madura, que tendeix a la orquestrització, les bandes sonores i les pures balades Pop, però que ha perdut gairebé completame&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;nt aquell Rock agrícola&lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style=""&gt;amb què van definir-se inicialment.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;br /&gt;Pel que fa a &lt;a href="http://www.sopadecabra.net/"&gt;Sopa de Cabra&lt;/a&gt;, ere&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;n comp&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;arats pe&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;r molts m&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;itjans&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ca&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;t&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;al&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ans &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;d&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;'a&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;les&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;hores “&lt;/span&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R853ekee9yI/AAAAAAAAADM/skD5AXMuA1M/s1600-h/sopa.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R853ekee9yI/AAAAAAAAADM/skD5AXMuA1M/s320/sopa.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5174204388966594338" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=""&gt;els Rolling&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; Stones catalans”. Rock'n'Roll en estat pur. Re&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;bels, directes,&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; polèmics i a&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;m&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;b &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;una &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;qualit&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;at que s&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;obresortia entre les bandes catalane&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;s coetànies, el gru&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;p lidera&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;t pe&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;r Gerar&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;d Qu&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;in&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;tan&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;a va&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; obtenir un gran èxit fins que van decidir&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; donar el salt a Espanya i &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;cantar en Castellà. Una part del seu públic els va&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; titllar de traïdors, i aquesta polèmica, sumada al fet que e&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;l disc &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;e&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;n qüe&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;stió, &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.xubidu.com/musica/93sopa.htm"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt;Mundo Infierno&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=""&gt;, no va ser el millor lla&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;nçament dels Sopa, els va fer caure en un forat del que no van sortir fins al &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;disc en acústic&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt; &lt;a href="http://www.musicaglobal.net/catalog.php?dID=87&amp;amp;id=c6b42f400edf4ff148b405d6f"&gt;La nit dels anys&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;, culminant amb el disc &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;a href="http://www.musicaglobal.net/catalog.php?dID=91"&gt;Nou&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style=""&gt; Aquest&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; treball els tornaria la fama p&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;erduda, però marcaria una línia ja allunyada del Rock'n'Roll setanter i la força en directe&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; que descarregaven en els seus inicis per girar cap al&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; Po&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;p-Rock fins l&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;a seva dissolució l'any 2001.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;      &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;Per la seva banda, &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sau"&gt;Sau&lt;/a&gt; va ser el grup Pop-Rock cata&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;là per ex&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;cel·lència. Moguts p&lt;/span&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R859_Eee99I/AAAAAAAAAEk/J2ILBCfBy3k/s1600-h/sau.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R859_Eee99I/AAAAAAAAAEk/J2ILBCfBy3k/s320/sau.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5174211544382109650" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=""&gt;el fabulós tàndem &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;entre les grans composicions de Pep Sala i el cari&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;sma i domini escènic de Carles Sabater (que també era actor), aquest grup sempre serà recordat per ser&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;l'autor de La Gran Cançó, en &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;majúscules, del Rock en Català: &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=3UVKeaxbz8k"&gt;Boig per tu&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style=""&gt; Més enllà del &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt;hit&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style=""&gt;, Sau va consolidar una ampla i coherent carrera sempre lligada a una música més pausada i lligada &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;a les estructures pop fins que, l'any 199&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;9, en Carles Sabater ma morir en el descans d'un concert fruit &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;d'una aturada &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;cardiorespi&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ratòria.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;Finalment, &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sangtra%C3%AFt"&gt;Sangtraït &lt;/a&gt;va ser el grup abanderat del&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; Heavy Metal&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; can&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;tat e&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;n&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R855Bkee92I/AAAAAAAAADs/C4uTfQ-7Rjg/s1600-h/sangtrait.JPG"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R855Bkee92I/AAAAAAAAADs/C4uTfQ-7Rjg/s320/sangtrait.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5174206089773643618" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=""&gt;català. La formació del grup,&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; amb el seu baixista Quim Mandado a la veu, va&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; molt lliga&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;da amb el Blues i el Hard Roc&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;k dels anys setanta, estils que derivaran amb més a menys&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; contundència cap al Heavy. Tot i ser el grup que movia m&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;enys gent, van tenir una carrera estable amb grans balades, com &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=UJTIaGXEiwI"&gt;El vol de&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=UJTIaGXEiwI"&gt; l'home ocell&lt;/a&gt;,&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style=""&gt; i&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; sempre seguint en la mateixa línia&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; estilística fins que van decidir sep&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;arar-se l'any 2002.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;Fins aquí hem fet un brevíssim repàs als qu&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;atre&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; “grans grups” catalans, obviant-ne injustament molts d'altres que també podríem analitzar per la seva rellevància en el fenomen i l'estil Rock a Catalunya, com &lt;a href="http://www.blogger.com/www.laxnbusto.com"&gt;Lax’n’busto&lt;/a&gt; (que actualment han fet un gir a un Rock més dur amb la incorporació de Salva R. Alberch a la veu, substituint a Pemi Fortuny), &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Brams"&gt;Brams&lt;/a&gt; (molt propers al &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;Punk i amb unes lletres molt reivindicatives i pro-independència) o &lt;a href="http://www.gossos.cat/"&gt;Gossos&lt;/a&gt; (amb grans harmonies vocals i en format acústic fins a l'aparició del disc &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.musicaglobal.net/catalog.php?dID=180"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt;8&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=""&gt;, amb el que es van electrificar) entre molts d'altres. Ara bé, com hem vist, les formacions que e els seus inicis van seguir més el Rock van acabar, per evolució natural, relaxant el seus ritmes i el seu discurs. I van ser el referent per molts altres grups que han tendit cap a sonoritats ja allunyades de la rebel·lia i potència del Rock, apostant per estils com el Pop, el Mestissatge o l'Indie. Després del &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style=""&gt;boom&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style=""&gt; i dels anys d'estabilització del “Rock Català”, la qualitat ha primat en la gran majoria de propostes per damunt del carisma o del discurs, cosa que de sobres te&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;nien Lluís Gavaldà, Gerard Quintana o Carles Sabater. Però sembla que des de fa uns anys l’actitud Rock ha ressorgit de la mà de noves bandes que s’emmirallen en els inicis d'aquesta música, que amb els anys ha sabut ser camaleònica i adaptar-se i bifurcar-se segons els impulsos dels creadors o les exigències del mercat.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"&gt;&lt;span style=""&gt;Un e&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;xemple representatiu i un estigma d'això és l'arribada a les dues darreres finals del &lt;a href="http://www.ritmes.cat/sona9/"&gt;Sona9&lt;/a&gt; de Rosa Luxemb&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;urg i The&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; Gru&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ixut's. Aquests dos grups&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;han posat la nota rockera en aquest concurs de maquetes, que ja h&lt;/span&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R8559kee94I/AAAAAAAAAD8/FdAZi0hvvRg/s1600-h/Rosa+Luxemburg.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R8559kee94I/AAAAAAAAAD8/FdAZi0hvvRg/s320/Rosa+Luxemburg.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5174207120565794690" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=""&gt;a celebrat set edicions i que s'ha consolidat com un &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;– &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;dels pocs&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; – &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;aparadors de referència de l&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;a música cantada en català amb una mí&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;nima cobertura per part dels mitjans de comunicació autonòm&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ic&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;s. &lt;a href="http://rosaluxemburg.net/"&gt;Rosa Luxemburg&lt;/a&gt;, banda amb un directe potentíssim avesada a la contundència del Hard Rock i l'Emo, va quedar-se a les portes del premi, que va ser entregat a Xazzar, un grup que, malgrat tenir una posada en escena menys visual i contundent, va sorprendre per la s&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;eva gran qualitat (la majoria dels seus integrants són membres de l'ESMUC, Escola Superior de Mú&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;sica de Catalunya) i els seus ritmes lligats al mestissatge i als sons balcànics. Tot i així, la seva irrupció a la final va ser un avís de qu&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;e el Rock, com deia Neil Y&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;oung, no podia h&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;aver &lt;/span&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R856XEee95I/AAAAAAAAAEE/nRnKvD3g448/s1600-h/The+Gruixut%27s1.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R856XEee95I/AAAAAAAAAEE/nRnKvD3g448/s320/The+Gruixut%27s1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5174207558652458898" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=""&gt;mort. Avís que va concloure amb l'arribada de &lt;a href="http://www.myspace.com/thegruixuts"&gt;The &lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.myspace.com/thegruixuts"&gt;&lt;span style=""&gt;G&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.myspace.com/thegruixuts"&gt;&lt;span style=""&gt;ruix&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.myspace.com/thegruixuts"&gt;&lt;span style=""&gt;u&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;t&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;'&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;a href="http://www.myspace.com/thegruixuts"&gt;s&lt;/a&gt;, que &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;un any&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; més tar&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;d van erigir-se com a guanyadors del&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; S&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ona9. Rock'n'Roll en català (entre el públic assistent &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;a la final hi havia una gran pancarta: “Normalitzem el Rock'n'Roll. Visca el Gruixudisme!!!”), potent, sense complexes, provocador, amb un directe impressionant, irreverent, fresc i&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; viu. &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;El temps dirà si aquesta tornada als orígens acaba essent una moda passatgera o e&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;s consolida com un nou corrent en&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; la música feta a Espanya i a Catalunya.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-812776087844157712?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/03/rocknroll-can-never-die.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_QZ51qkFJ-j0/R859tkee98I/AAAAAAAAAEc/8IEnv-zF-IA/s72-c/pets.jpg' height='72' width='72'/><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-563027318753697142</guid><pubDate>Mon, 03 Mar 2008 22:15:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-03-04T11:49:54.407+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Cròniques</category><title>If you can feel it...</title><description>&lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; color: rgb(204, 0, 0);" lang="ca-ES"&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 0);"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Artista: Berk and The Virtual Band&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; color: rgb(204, 0, 0);" lang="ca-ES"&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 0);"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Dia: 25-2-08&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; color: rgb(204, 0, 0);" lang="ca-ES"&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 0);"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Lloc i hora: Sala&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt; Bikini, 21:00&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; color: rgb(255, 0, 0);" lang="ca-ES"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="355" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/QEmjaijMI0I"&gt;&lt;param name="wmode" value="transparent"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/QEmjaijMI0I" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; color: rgb(255, 0, 0);" lang="ca-ES"&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 0);"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;&lt;span style="color: rgb(153, 153, 153);font-size:85%;" &gt;Vídeo promocional de&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(153, 153, 153);font-size:85%;" &gt;l disc &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic; color: rgb(153, 153, 153);font-size:85%;" &gt;Jazz Chill Vol.2&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(153, 153, 153);font-size:85%;" &gt;, de Berk and the Virtual Band&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; color: rgb(255, 0, 0);" lang="ca-ES"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; color: rgb(255, 0, 0);" lang="ca-ES"&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 0);"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Amb les entra&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;des esgotades i una llarga cua que esperava pacientment entrar a la &lt;/span&gt;&lt;a style="color: rgb(204, 0, 0);" href="http://www.bikinibcn.com/"&gt;Sala Bikini&lt;/a&gt; &lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;tocaven les nou del vespre el passat dimarts 25 de febrer. Dins, la gent anava omplint les dues sales, separades per la barra central: a la banda dreta hi havia l’escenari amb una pantalla darrera per fer-hi projeccions, i a l’esquerra una gran pantalla on es projectava una imatge general fixa de l’escenari. Entre el públic, amb una mitjana d’edat d’entre 35 i 40 anys, canes i camises. Les converses eren entre parelles, amb un cubata –d'entre vuit i deu euros– a la mà. Parelles que, en la seva majoria, havien viscut la seva joventut als vuitanta i ara, segurament amants de músiques més calmades i riques en matisos com el jazz o el chill, havien decidit fer aquest curiós i exquisit&lt;span style="font-style: italic;"&gt; revival&lt;/span&gt;, de la mà de Sergi Pérez, sota el pseudònim de Berk, líder de&lt;/span&gt; &lt;a href="http://www.myspace.com/berkandthevirtualband"&gt;Berk and the Virtual Band&lt;/a&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; color: rgb(255, 0, 0);"&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 0);"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Amb més de trenta-cinc minuts de retard, la música ambiental –jazz, és clar– va apagar-se, així com les llums de la sala, i amb els primers aplaudiments d'expectació apareixien Berk i els sis membres de la Virtual Band: Odette Telleria i Núria Tabayo (veus), Fede Rimini (teclat, sintetitzador i guitarra elèctrica), Miguel Rubio (saxo baix), Ramón Bagué (baix) i Salva Toscano (bateria). La de la Sala Bikini era la segona presentació del seu segon treball,&lt;/span&gt; &lt;i&gt;&lt;a href="http://www.tresc.cat/fitxa.aspx?t=6&amp;amp;i=4389"&gt;Jazz Chill Vol.2&lt;/a&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; color: rgb(255, 0, 0);"&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 0);"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Sense presentació –deixem parlar la música–, sonen els primers compassos de la versió de&lt;/span&gt; &lt;span style=""&gt;&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=oHLewcdIWlw"&gt;&lt;i&gt;Ma Quale Idea&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-style: normal;"&gt; &lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;de Pino D'Angio. “El Duque”. Darrera, a la pantalla de projeccions, anaven desfilant lentament un seguit de projeccions que, junt amb una il·luminació sòbria però efectiva contribuïen a la creació d'un clímax jazzísic, que contrastava amb les sensacions que ens transmeten les cançons que s'estaven adaptant. Aquesta disjuntiva es féu encara més evident, amb la cançó &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=QQHrspjw4aA"&gt;&lt;i&gt;Sweet Dreams&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-style: normal; color: rgb(204, 0, 0);"&gt;, d'Eurythmics, potser més coneguda per la (per)versió que en va fer&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=3iuve2OjY_8"&gt; Marilyn Manson&lt;/a&gt;, on va despuntar un improvisat i perfecte &lt;/span&gt;&lt;i style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;scat&lt;/i&gt;&lt;span style="font-style: normal;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt; vocal d'Odette Telleria (també cantant del magnífic quartet vocal&lt;/span&gt; &lt;a href="http://www.myspace.com/gemacuatro"&gt;Gema4&lt;/a&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; color: rgb(255, 0, 0);"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 0);"&gt;&lt;span style="font-style: normal;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Després d'una petita presentació d'agraïment per part de Berk, van anar desgranant-se acurades revisions de grans temes que formen part de la banda sonora d'Europa i els Estats Units, com ara&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=zU9W1zD053o"&gt;I fly with you (L'Amour Toujour)&lt;/a&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;,&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-style: normal;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt; de Gigi D'Agostino,&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=DX2DNMGo9Os"&gt;Dolce Vita&lt;/a&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;, &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-style: normal;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;de Ryan Paris (i&lt;/span&gt; &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=RaDUwDUvPhI&amp;amp;feature=related"&gt;single&lt;/a&gt; &lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;del seu nou disc),&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=3tYLo9FkqNc"&gt;&lt;i&gt;Material Girl&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-style: normal; color: rgb(204, 0, 0);"&gt;, de Madonna,&lt;/span&gt;&lt;i style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt; &lt;/i&gt;&lt;span style="font-style: normal;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;o&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=CEbikoW0Fn4"&gt;&lt;i&gt;Suburbia&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-style: normal;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;, de Pet Shop Boys. Solos de saxo, de teclats i de guitarra elèctrica, juntament amb la qualitat i solidesa rítmica que oferien tant el baix i la bateria com les bases pre-gravades que hi havia en les composicions, que fluïen com un instrument més, en perfecta sintonia.&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; color: rgb(255, 0, 0);"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 0);"&gt;&lt;span style="font-style: normal; color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Les grans versions de la nit van ser &lt;/span&gt;&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=WwqhhZnl8G4"&gt;&lt;i&gt;Every Breath You Take&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-style: normal;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;, de The Police (amb una espectacular mostra del domini vocal, tant greu com agut, d'Odette Telleria),&lt;/span&gt; &lt;a href="http://youtube.com/watch?v=9S8l73FEu5A"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Y.M.C.A.&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;, dels Village People (amb murmuris i rialles entre el públic quan sonaven els primers acords de la cançó),&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=KW3aEimWW10"&gt;&lt;i&gt;Personal Jesus&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-style: normal;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;, de Depeche Mode i, sobretot,&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://youtube.com/watch?v=5jnawW7QvUs"&gt;Billy Jean&lt;/a&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;,&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-style: normal; color: rgb(204, 0, 0);"&gt; de Michael Jackson (ja al bis i definit pel mateix Berk com “una canya”).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; color: rgb(204, 0, 0);"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 0);"&gt;&lt;span style="font-style: normal;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Ara bé, no totes les cançons que van sonar aquell vespre a Bikini van ser versions. L'únic tema instrumental era propi, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;i style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;City Night, &lt;/i&gt;&lt;span style="font-style: normal; color: rgb(204, 0, 0);"&gt;en el què va acabar de posar-se de manifest la qualitat instrumental de la banda, per si encara no havia quedat clara. &lt;/span&gt;&lt;i style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Little Max&lt;/i&gt;&lt;span style="font-style: normal; color: rgb(204, 0, 0);"&gt; i &lt;/span&gt;&lt;i style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;If You Can Feel It, &lt;/i&gt;&lt;span style="font-style: normal;"&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;amb la que van presentar la banda i van acomiadar el concert, també eren composades per Berk. Jazz potent, però sense complicacions excessives i mesclat amb Chill i Funky. Música introspectiva, però plena de sentiment i de suggestió, que per altra banda no va aconseguir fer ballar o cantar el públic. Un públic que, tot i marxar satisfet amb el que havia sentit, no va mostrar-se especialment receptiu més enllà dels aplaudiments i assentiments entre cançó i cançó. És més, el silenci i la quietud dominaven mentre Berk and the Virtual Band tocaven. Potser pel fet d'haver estat un públic madur, potser perquè volien captar tota la intensitat sonora del concert. Però quan vaig veure que, prop meu, una persona feia callar a la parella que estava parlant i ballant davant seu enmig d'una cançó, només em va passar pel cap: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;i style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;If you can feel it...&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-563027318753697142?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/03/if-you-can-feel-it.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>1</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-8193768738622787560</guid><pubDate>Fri, 29 Feb 2008 00:24:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-03-03T23:13:47.265+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Cançons</category><title>Primer videoclip d'AMNEA!</title><description>Òbviament, el post següent del de presentació havia de dedicar-lo a una de les meves passions: Amnea.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ja fa tres anys i mig que el projecte va començar i hem viscut moltes coses que ens han unit com a grup i ens han permès seguir encara al peu del canó, millorant dia a dia i aprenent els uns dels altres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perquè crec en aquesta proposta, perquè reivindico el poder del Rock més dur del que ens ensenyen els grans mitjans i les discogràfiques majoritàries. Perquè la música és una actitut envers el món, una manera de veure'l, crítica, de rebel·lia, d'alternativa, de sentiment i d'expiació. Potser molts de valtros pensareu en el gran Rock, en aquell que omple estadis i mou milions. Però jo us estic parlant del Rock que es duu al cor, el Rock que comença en un mateix. Us parlo d'aquell Rock que mai morirà, perquè ningú podrà comprar-lo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Rei de copes, de la segona maqueta d'Amnea, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Anada d'olla. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;Moltíssimes gràcies de nou al Jordi i a la Natàlia per la seva feina completament desinteressada i les seves ganes. Una abraçada inmensa, amics.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="355" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/WVfGqa2L7Tw"&gt;&lt;param name="wmode" value="transparent"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/WVfGqa2L7Tw" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;Per cert, com heu vist a "propers concerts", el divendres 7 de març Amnea toca a Reus. Serà el concert número 30!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Salut i RnR!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-8193768738622787560?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/02/primer-videoclip-damnea.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>1</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-5005820695341800286.post-9139954100951422259</guid><pubDate>Wed, 27 Feb 2008 16:32:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-02-27T18:29:03.514+01:00</atom:updated><category domain='http://www.blogger.com/atom/ns#'>Cançons</category><title>Benvinguts!</title><description>&lt;div style="text-align: left;"&gt;Un cop enllestit el disseny, vull donar-te la benvinguda a aquest blog, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Escala cap al cel&lt;/span&gt;. El títol porvé de la traducció al català de l'emblemàtic tema &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Stairway to heaven&lt;/span&gt;, de Led Zeppelin, provablement una de les millors bandes de Rock'n'roll que han existit mai. Així, fent un petit homenatge a aquesta gran banda i adjuntant-te un vídeo en directe de la cançó abans citada i la seva traducció - hauríem de parar més atenció en el que diuen les lletres... - queda inaugurat aquest blog.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No et pensis que és dolent, només és Rock'n'roll.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="355" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/81eSIwsLcWg&amp;amp;rel=1"&gt;&lt;param name="wmode" value="transparent"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/81eSIwsLcWg&amp;amp;rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Led Zeppelin - Escala cap al cel&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hi ha una dama que assegura que tot allò que llueix és or&lt;br /&gt;i està comprant una escala cap al cel.&lt;br /&gt;I quan hi arriba sap, si totes les botigues estan tancades,&lt;br /&gt;que amb una paraula podrà tenir el que vingué a buscar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I està comprant una escala cap al cel.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hi ha un senyal al mur, però ella vol estar segura,&lt;br /&gt;ja saps que, de vegades, les paraules tenen dos significats.&lt;br /&gt;A l'arbre, pel rierol, hi ha un ocell que canta&lt;br /&gt;"de vegades, tots els nosres pensaments són un pressentiment".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I està comprant una escala cap al cel.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tinc un sentiment quan miro cap a l'oest&lt;br /&gt;i el meu esperit clama per sortir.&lt;br /&gt;En els meus pensaments he vist anells de foc a través dels arbres&lt;br /&gt;i les veus d'aquells que estan aturats, mirant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I està comprant una escala cap al cel.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I es murmura que aviat, si tots cridem la melodia,&lt;br /&gt;aleshoes el flautista ens durà a raonar&lt;br /&gt;i un nou dia s'alçarà per aquells que segueixen en peu&lt;br /&gt;i el bosc ressonarà amb riures.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I em fa preguntar-me...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si hi ha bullici al teu clos,&lt;br /&gt;no t'alarmis ara,&lt;br /&gt;és només neteja de primavera per la Reina de Maig.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sí, hi ha dos camins per on pots anar,&lt;br /&gt;però a la llarga caretera&lt;br /&gt;encara hi ha temps per canviar la teva ruta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El teu cap està brunzint, i no pararà perquèno saps&lt;br /&gt;que el flautista t'està cridant perqupe el segueixis.&lt;br /&gt;Estimada dama, no pots sentir el vent bufar, i tu sabies&lt;br /&gt;que la teva escala està en el vent que murmura.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I mentre nosaltres seguim sota el camí,&lt;br /&gt;les nostres ombres més grans que les nostres ànimes,&lt;br /&gt;allà camina una dama que tots coneixem,&lt;br /&gt;que brilla amb llum blanca i vol mostrar&lt;br /&gt;com tot encara es converteix en or.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I si escoltes molt atent,&lt;br /&gt;la melodia vindrà per fi&lt;br /&gt;quan tot és un i un és tot,&lt;br /&gt;ser una pedra i no rodar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I està comprant una escala cap al cel.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5005820695341800286-9139954100951422259?l=escalacapalcel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</description><link>http://escalacapalcel.blogspot.com/2008/02/benvinguts.html</link><author>noreply@blogger.com (Imagina)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item></channel></rss>