Diuen que la música és la teràpia del món, i així ho seguirà éssent mentre hi hagi músics que es dediquin a oferir-nos les seves propostes. Però amb quins problemes es troba aquest col·lectiu en el seu dia a dia com a professionals d’aquest sector? Tarragona compta amb una nombrosa llista de grups de qualitat que, no obstant, veuen cada dia més difícil poder-se mantenir i millorar el seu producte i la seva posició en el sector. Quatre grups tarragonins han estat entrevistats per parlar sobre aquest i altres temes referents a la seva professió. Són La Perra Gorda, B Insane, NLS! i Backdoormen.
Locals? Quins locals?
Entre els principals problemes hi ha el de trobar sales on tocar en directe. En Roger Conesa, líder de Backdoormen, ironitza “si s’hagués de fer un podi dels millors locals de Tarragona, no en deixaríem cap fora perquè tots cabrien en ell!”. Aquesta formació, igual que les altres tres, es queixa de la política cultural de la ciutat, que segons ells no afavoreix en res la música en viu. En Joan Meseguer, guitarrista i cantant de B Insane, comenta que “la cultura musical de la ciutat és més aviat justeta i no es dóna cap mena d’importància al músic d’aquí”.
Un dels locals que oferia una millor programació de música en viu era la Zero, però fa un any se li va retirar la llicència per fer-hi concerts i fa uns mesos l’ha recuperat, tot i que amb moltes restriccions (com ara que no pot programar música en directe més enllà de les 23 hores). “Si a qui s’interessa per tenir una programació estable se li posen totes les traves possibles acabarà plegant. Això és el que ha passat a la Zero”, explica en David Rodríguez, bateria de La Perra Gorda. En Joan, per la seva banda, es mostra molt més crític amb la hipocresia que hi ha en el panorama cultural tarragoní. “S’omplen la boca parlant de Tarragona Capital Europea de la Cultura 2016, però on és la cultura a la ciutat? Podríem parlar més aviat de ‘Ciutat anti-cultural 2016’”, afirma. Miguel alberto Cruz, alies Macc, guitarrista de NLS! entre altres projectes, recorda la seva joventut i els grans concerts que es feien a locals com La Cova i les reunions musicals que s’improvisaven a El Tucán. Però ara tot aquest panorama ha canviat i els grups locals es troben amb serioses dificultats per poder oferir la seva música en directe. Comparant-se amb Reus, eterna ciutat rival de Tarragona, en Macc sentencia que “en tema de sales, ens marca golejades”.
Actualment, els quatre grups coincideixen en afirmar que la millor sala de concerts tarragonina és La Vaqueria. Aquesta sala, amb dotze anys de vida, va reobrir la seva programació estable de música l’octubre passat, després d’haver estat obligada a tornar a insonoritzar la sala per unes fuites de so. La Graci, propietària de la sala, explica que “mai havíem parat d’oferir música en directe fins que vam començar aquelles obres”. Respecte al panorama de la oferta de Sales a Tarragona, comenta que “no hi ha molts llocs on es puguin fer coses culturals apart del que faci l’Ajuntament durant les festes. La resta de l’any es fan molt poques coses, i la gent tampoc participa molt del poc que es fa”.
La Chartreuse, un bon lloc
Però les dificultats no acaben amb les sales on actuar, sinó que continuen a l’hora de buscar algun lloc on poder assajar. “A Tarragona no tenim res. Sembla mentida que siguem una capital de província amb uns 120.000 habitants i no tinguem ni un sol local municipal habilitat per assajar”, es queixa en Macc. Els grups s’han de buscar la vida en cases particulars i garatges o inclús agafar el cotxe i provar sort per ciutats del voltant de Tarragona. Per això en Roger comenta que “és estoic que tal i com estem surtin tantes propostes musicals”, i en Macc, que a més és president de l’Associació de Músics de Tarragona (AMT), afegeix que “seria genial acabar les reunions de la AMT, agafar unes cerveses i anar a fer una jam session. Això generaria un nou capital, un altre punt de sortida. S’ha fet a Liverpool, a Manchester, a Madrid i inclús a Barcelona i els resultats han estat positivíssims pel que fa a noves propostes musicals”.
En aquest sentit en Macc explica el projecte que l’AMT va redactar fa sis anys, mitjançant el qual es podria reconvertir una part de l’antiga fàbrica de licor Chartreuse, situada a la Plaça dels Infants, en un centre de creació contemporània. Aquest incloïa sales de reunions, locals d’assaig i inclús un petit auditori. Per ara sabem que l’Escola Oficial d’Idiomes, que des de 1987 reivindica un nou emplaçament, hi té un espai assegurat en aquest emblemàtic edifici, però també és cert que, un cop instal·lada aquesta organització, encara quedaran més de mil metres quadrats sense utilitzar al recinte. Si s’aconseguís que l’Ajuntament de Tarragona, encapçalat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, aprovi el projecte de la AMT o algun de similar, l’espai que es crearia podria convertir-se en un punt de referència i de gestió del capital musical de Tarragona. “Cal que la gent d’aquí es cregui el potencial artístic dels músics autòctons”, defensa en Macc, i afegeix que, si el projecte de la Chartreuse tira endavant, a més d’afavorir la música d’aquí, “podria comportar l’inici d’una programació d’intercanvis de bandes amb altres de fora de la província i inclús de fora del país”.
Discs i promoció
Una altra de les dificultats d’aquestes bandes sorgeix quan es decideixen a enregistrar les seves primeres maquetes o discs. Tot i que és veritat que s’han rebaixat molt els costs del material d’enregistrament, els estudis de gravació amb cara i ulls segueixen cobrant unes quotes molt altes. Backdoormen va publicar farà un any el seu primer disc, Exit, NLS! i La Perra Gorda estan a punt d’entrar en el procés de gravació i B Insane acaba de treure el seu primer treball més enllà de les maquetes prèvies, anomenat Firs. Aquest disc va ser enregistrat en uns estudis de Castelló i els va costar uns 3.000 euros “economitzant recursos i elaborant nosaltres mateixos el disseny”, puntualitza en Joan.
I amb el disc arriba la distribució i la promoció del mateix. Com que la majoria de treballs realitzats per les bandes de Tarragona són autoproduïts, ells mateixos han de fer aquest proscés. No obstant, s’ha facilitat molt gràcies a Internet i les noves tecnologies, una aposta ferma dels quatre grups entrevistats. “Estic absolutament a favor de la pirateria!”, exclama en Roger. En David explica que “Internet és un mitjà molt potent per difondre i donar a conèixer la teva feina. És difícil protegir-se bé d’una cosa tan immensa, però s’ha d’aprendre a utilitzar i convertir-lo en un membre més del grup”.
“El futur és nostre, hi hagi diners o no”
“El panorama musical de Tarragona és molt positiu. El Futur és nostre hi hagi diners o no”, propugna en Macc, i afegeix que “quan surti un grup, sortiran tots, perquè es donaran compte de que Tarragona existeix”. Els quatre grups estan d’acord en que el panorama musical de la ciutat està vivint un important moment creatiu malgrat tots els inconvenients que han anat comentant. Per això en Joan creu que “els músics no s’haurien de conformar amb tocar un cop l’any a Tarragona, pel concurs de Maquetes D.O., sinó que s’haurien de poder donar a conèixer aquí en qualsevol moment de l’any”. En David es mostra molt esperançat i anima a “crear més grups, participar i revifar la realitat cultural de la ciutat”, igual que en Macc, que des de l’AMT seguirà “reivindicant i dignificant la professió del músic”. Finalment, en Roger conclou amb un lapidari “això està fatal... però seguirem perquè som uns kamikazes!”.
