Blogs musicals recomanats

Passejant pels blogs de l'assignatura de periodisme especialitzat en cultura n'he trobat alguns molt interessants dedicats bàsicament al que he dedicat aquest blog: la música.

Primer, m'agradaria parlar del blog "L'Ovella Negra". Aquest espai virtual dedicat a la música relacionada amb el Rock i el Metal està íntimament lligat amb el programa de ràdio que porta el mateix nom i quie s'emet els diumenges al vespre a Punt Sis Ràdio, la ràdio cultural de Reus. El recomano per diverses raons: la primera és perquè és un dels blogs més actius que conec, en el que hi col·laboren quatre persones, cosa que el fa molt complet, amb una informació acurada i contrastada, una agenda completa i links ben trobats. Una altra raó per recomanar-lo és que hi ha una enquesta que es va renovant cada setmana, els resultats de la qual es recullen i es difonen durant el programa de ràdio. I, finalment, us el recomano perquè conec al director del programa (i autor del blog), Benjamín Amorín, i us puc assegurar que és una de les persones que, als vint anys, té més coneixement del món del Metal que conec. Viu dedicat a la música, ja sigui per L'Ovella Negra, per les crítiques de discs que fa a la revista RockZone, per les classes de guitarra que imparteix en una acadèmia de música barcelonina, pel seu grup de Metal, Dementia, o per la coral de gospel de què forma part, Zombisingers in the Window. Per tant, qualsevol producte cultural relacionat amb la música que estigui sota la seva direcció tindrà una qualitat indiscutible. Estic segur que, si el projecte de L'Ovella Negra segueix endavant, pot convertir-se en un espai de referència pel què fa a música Rock i Metal a nivell català i, qui sap, estatal. Caldrà seguir-li la pista.

Després, voldria parlar d'un blog anomenat "El Racó de l'Ànima", de la Marta Trill. Aquesta estudiant de periodisme de Reus està realitzant una tasca periodística musical interessant en aquest blog, centrant-se en festivals i actuacions a nivell català i local. Tot i que en volum de material encara té poca cosa, el que hi ha (informacions sobre el proper Senglar Rock, el futur de les Barraques de Reus, el nou disc dels tarragonins Roger Benet i els Oximorònics, el festival de cançó d'autor de Reus...) és digne de tenir en consideració. A més, la seva llista de links és realment completa pel que fa a música i informació catalana. El punt crític a això és que la informació corre el risc de ser poc plural, ja que la majoria de links segueixen una tendència ideològica bastant marcada (el nacionalisme català).

Continuant la visita pels blogs dels meus companys, m'he trobat amb "Circoelectrico's", de Walter Pinilla, un espai virtual dedicat en la seva majoria a la música, especialment a les informacions que envolten grans festivals. Ens parla, amb certa regulaitat en l'actualització, de grans artistes i bandes com Sex Pistols, Coldplay, Bob Dylan o Queens of the Stone Age relacionats amb importants festivals i cites musicals a nivell nacional com el Viña Rock, l'Electric Weekend, el Summercase o el Rock in Madrid. A més, la informació és ractada demanera rigurosa i propera, analitzada des d'un punt de vista raonat i amb coneixement d'allò que téentre mans. Ens posa en antecedents, ens recorda dades importants... Bona exposició, bons coneixements.

També m'agradaria parlar del blog de l'Adrià Cortadellas, "Across the culture universe". Es tracta d'un espai el nom del qual ja és un joc e paraules amb la coneguda cançó de The Beatles "Across the universe" i el nom del domini (blockdelux) amb la revista musical Rockdelux. Amb una capçalera de disseny elaborat en gif, el blog va donant informacions sobre els darrers esdeveniments musicals importants que va passant bàsicament per Barcelona. Les informacions són bones i el tractament també, però el que va apareguent en el blog és el mateix que tindrien en la seva agenda qualsevol mitjà de comunicació de masses (el darrer disc de REM, el concert de The Cure al Sant Jordi, informacions sobre el Primavera Sound...). Per tant, lameva recomanació és que busqui més actes musicals, que investigui i es mogui per terrenys més minoritaris, per l'undergroung, per allà on la música està realment viva i que els mitjans convencionals sembla que tenen tanta por de treure a la llum.

Finalment, voldria destacar el site "My back Pages", de Carlos Martín Rio. El nom del blog torna a fer referència a una cançó, en aquest cas de Bob Dylan, titulada de la mateixa manera, i és un espai més aviat de reflexió, tot i que no deixa de banda una certa actualitat musical. Digredeix, explica (recomano la història de Kurt Cobain i Nirvana que dóna per capítols), no té pressa, sap que Internet li permet explicar bé tot allò que vol (i, a més, sap) explicar. També destaco un fet original: la recomanació de disc que fa cada setmana (amb bon criteri, per cert). Coses que podríen millorar: l'agenda de concerts està completament desactualitzada i podrien haver-hi més sites entre els seus links.

Bé, amb tot això ja teniu per entretenir-vos una bona estona. Realment, però, val la pena invertir-hi aquest temps. Tots els blogs citats s'ho mereixen.

Finalment, una darrera recomanació. No és un blog centrat en la música (tot i que en té magnífiques entrades), però personalment el trobo exquisit tant en els temes tractats com en la forma en què els aborda: és el blog d'en Ramon Tomàs, "Le feu follet".Feu-ne una visita amb temps per llegir-lo. No us en penedireu.

"Costa introduir un so innovador, la majoria de públic està encasellat en els clàssics" (Entrevista amb en Benja, veu, guitarra i líder de Demantia)

Dementia ja més tres anys que va caminant a poc a poc i amb fermesa. En quin punt us trobeu actualment?

Ara mateix la banda es troba en un punt d’inflexió. Hem volgut replantejar al formació inicial de Dementia de guitarra-cantant, guitarra, baix i bateria i hem canviat el guitarra per una mena de multi-instrumentista que dóna molta més riquesa al nostre so. Aquest músic és en Pablo, que aporta a Dementia guitarres, teclats, samplers, segones veus… pràcticament tot el que li demanem. Apart, tenim enregistrada una maqueta amb la formació anterior i encara no l’hem pogut treure a la venda per diferents problemes que esperem que es solucionin el més aviat possible. Per tant, la nostra ocupació últimament ha estat adaptar els temes vells a la nova formació per tal de preparar els directes de presentació de la maqueta i presentar la nova versió del grup en el seu màxim esplendor.

Sou un grup nascut a Reus. Aquesta ciutat és un bon lloc per donar a conèixer un grup de Metal?

La resposta genèrica hauria de ser: No! Quina ciutat catalana és bona per donar a conèixer un grup de Metal? A Reus hi ha certs avantatges que altres llocs no tenen, com per exemple que sempre hi ha hagut bastant de moviment heavy, des de programes de radio a associacions culturals metàl·liques, però no hi ha pràcticament sales on tocar i la majoria de públic és bastant tancat de ment. Costa introduir un so innovador, la majoria de públic està encasellat en els clàssics. De tota manera, trobo que Reus és millor ciutat que Barcelona, ja que allà trobar una sala on tocar gratis és un acudit.

El vostre estil es relaciona amb el Metal, però mostra un cert eclecticisme que el fa difícil de concretar o relacionar amb referents concrets. Això és casual o intencionat?

Sempre ha estat la nostra intenció principal. Dementia sempre l’han format persones amb gustos musicals molt divergents dins del Metal i això sempre s’ha reflectit en la nostra música. Per mi sempre ha estat un dels nostres punts forts, ja que aconseguir una senya d’identitat avui en dia no es gens fàcil, i tinc la sensació que nosaltres anem pel bon camí. Això et pot obrir portes, perquè el que fas tu pot semblar original, però també te’n tanca moltes, i més a Reus, on la innovació no és gaire ben rebuda.

Ja fa uns mesos que el Bio va decidir deixar la banda i vau incorporar un nou guitarra, el Sergi, però va marxar uns mesos més tard. Com és que no heu buscat un nou guitarrista?

De fet, sí que tenim nou guitarrista, en Pablo, que exerceix aquest rol dins de Dementia, però també molts altres. Perquè vols un guitarrista podent tenir un multi-instrumentista? Quan va marxar en Sergi ens vam plantejar continuar només amb un guitarrista, ja que el nou material que hem anat composant requereix menys saturació de guitarres i més espai per les melodies, així que vam decidir que el Pablo podria combinar les seves funcions de teclat, que tampoc ens són necessàries sempre, amb les de guitarra i tot lo altre. Això també es convertirà en un tret propi de Dementia, i des del nostre punt de vista això va molt d’acord amb el nostre sentit de la innovació i de la riquesa musical.

Com creieu que variaran el vostre so aquests canvis?

El nostre so ja està variant molt, tant les adaptacions dels temes vells com els nous temes que anem composant. Restar una guitarra en les parts que ho demanen per afegir un teclat li dóna un sentit molt més atmosfèric, menys agressiu i més melòdic als temes. De tota manera, quan volem tralla, en Pablo no es talla un pèl. També continuem mantenint les melodies doblades de guitarra, que sempre ens han agradat. Fins i tot alguns temes han agafat, en algunes parts, petits tocs electrònics que aporten un contrast encara més directe en funció del material vell. D’altra banda, ara fa bastant de temps que jo, com a cantant, estic treballant molt més la veu i m’agrada esplaiar-me amb ella i fer diferents tipus de melodies molt més riques que les que podia fer abans. Per tant, el so de Dementia avui es més elaborat, més fàcil d’escoltar i més cohesionat que abans.

Com es planteja un directe de Dementia?

Ara mateix no sabria què dir-te... El nostre penúltim concert va ser amb la formació antiga a Razzmatazz 2 en les semifinals de l’Emergenza, i després en vam fer un altre l’octubre passat per la Festa Major de la Facultat de Comunicació de la UAB amb la formació que tenim ara afegint-hi en Sergi i amb en Pablo encara bastant despenjat. No hem estrenat la nova formació ni els nous temes, per tant crec que tot serà molt nou. De tota manera, si per alguna cosa s’ha caracteritzat sempre un directe de Dementia, i estic convençut que continuarà sent així, és per l’energia que desprenem i per la compenetració entre nosaltres. Un directe de Dementia suposa un donar-ho tot des de l’escenari i demostrar qui som i què hem vingut a donar. I per la banda sempre és una nova oportunitat de passar-ho bé i de gaudir d’una experiència inoblidable.

Esteu a punt de treure la vostra primera maqueta, Origen, amb només quatre cançons. Com en vau fer la tria?

A més a més de les quatre cançons hi ha una intro que ha fet Pablo amb samplers, teclats i coses d’aquestes. Teníem moltes cançons més per triar, però en els directes que vam fer per l’Emergenza, que eren només de 25 minuts, ja vam haver de començar a escollir quins eren els millors temes per presentar-los en directe. Tot i així, han quedat fora uns quants temes molt vàlids i que no tornaran, perquè els hauríem de readaptar a la nova formació i el que volem fer és nou material. Els únics temes que quedaran replantejats seran els quatre de la maqueta i Furva Flos, que ha quedat fora però en directe resulta ser un tema molt potent.

Quins plans de futur teniu per Dementia?

Acabar de plantejar bé el directe que volem fer per presentar Origen i sortir a presentar la maqueta pertot arreu. Tornar a aparèixer, a fer concerts, a que la gent ens conegui, a provar sort en algun segell… I mentrestant anar composant noves cançons al local amb la nova formació, perquè els temes que presentem a la maqueta ja tenen cert temps i han quedat una mica desfasats.

“Història d’un èxit”, notícia publicada a la web del diari Avui el 1-4-07, i els seus comentaris

Aquest matí, el diari Avui ha publicat com a notícia principal de la secció de cultura de la seva web que aquesta nit el grup manresà Gossos celebra els seus quinze anys de trajectòria a l’Auditori de Barcelona. Aquesta banda, formada inicialment per un quartet acústic fins que va decidir electrificar-se i afegir una bateria al grup, és una de les poques supervivents de la segona onada del pop-rock cantat en Català. I la maduresa que han aconseguit és digna de reconeixement tenint en compte tot el que han passat.

Per una banda, van néixer i créixer sempre a l’obra dels grans grups principals del mal anomenat “Rock Català”, com Els Pets, Sopa de Cabra o Lax’n’Busto, igual com altres grups com ara Whiskyn’s o Fes-te Fotre. Després, han sobreviscut a la criba natural que va venir a mitjans dels anys noranta en la música en català, en la que hi havia masses grups per massa poc públic. També han sobreviscut al relatiu fracàs del seu disc en castellà, De viaje, amb el que van ser titllats de traïdors a la pàtria i van perdre part del seu públic nacionalista, que seguia la seva música més pel fet de ser cantada en català que per res. Finalment, és destacable que el grup hagi pogut tirar endavant amb el mateix projecte de Gossos canviant completament el concepte de banda, passant dels sons folk dels primers sis discs (podeu veure, per exemple, el videoclip de Pilar), amb tres guitarres acústiques i un baix, a una banda completament elèctrica i rockera amb dues guitarres elèctriques, una acústica, baix i bateria (un exemple és el tema No és nou), fins i tot amb tocs d’electrònica, reggae i hip-hop en moltes de les seves composicions.

Després de superar amb èxit tots aquests obstacles, Gossos pot considerar-se un bon grup de rock i una proposta més que de qualitat, sigui a Catalunya o fora d’aquí. I per això es prepara per fer el salt fora i a iniciar una mini-gira per Holanda, amb la voluntat de buscar el circuit internacional i poder tocar, per exemple, per França o Amèrica Llatina. Estic convençut que, si traiem tots els prejudicis que té la música en català pel simple fet de ser escoltada en català, Gossos és una proposta tan vàlida o interessant com qualsevol altra.

I plantejo una altra pregunta: cal realment esperar quinze anys per sortir fora? Tant poc valorem els nostres músics? Recordem casos com Artic Monkeys, que amb molta menys qualitat musical que moltes bandes d’aquí van convertir-se en un fenomen. I no parlem dels artistes d’un sol ús, hiperpromocionats per alguna multinacional de l’entreteniment per obtenir un èxit immediat i acaparador amb una qualitat més que qüestionable, per no parlar del sentiment o de l’elevació que pugui suposar la composició o la interpretació de la cançó. No, el problema no és la qualitat. El problema és, per una banda, l’autoodi i la por, i per l’altra, la manca de recursos i d’una infraestructura potent que potencïi grups d’aquí.

Parlant de l’autoodi, i per acabar, m’agradaria transciure-us els vuit comentaris que de moment hi ha a la notícia de l’Avui. Podria comentar moltíssimes coses de cadascun d'aquests comentaris, però aquest post es faria molt llarg. Aviam si arran d'aquests comentaris podem obrir una mica de debat a través dels comentaris d'aquest post. M'agradaria molt saber què en penseu. Els comentaris a la notícia de l'Avui són aquests:

Jordi 01.04.2008, 10:27

salen por fin a tocar al extranjero, despues de casi dos decadas! pero si hoy cualquier grupo sale a tocar fuera anda que como han vivido de las subvenciones no tenian que buscarse el pan!

cunvayass 01.04.2008, 10:04

con esas caras de florazas!! solo a unos gafapastas se les ocurriria llamarse PERROS. . catalanes que sois unos catalanes!!

otis redding 01.04.2008, 09:52

Mira que en són de dolents. . . com la música que es fa en general a aquest pais.

weasle 01.04.2008, 09:32

vaya notición. . . .

JAC 01.04.2008, 08:30

15 anys ? pos ja podrien anar a la pelu, pollosos.

Toni de Mèxic 01.04.2008, 04:55

La primera sortida al nord dels pirineus? I com és que jo els vaig veure el 1997 a Prada de Conflent? Ai aquests periodistes. . .

Un sacrificat 01.04.2008, 01:42

Quinze anys ja?? I encara queda molt per aguantar-los???

Eloi 01.04.2008, 00:24

Aquests no eren els que van anar a fer les "Espanyes" cantant en espanyol i, lògicament, van tornar "amb la cua entre cames"?. Apa, va, que se'n vagin a cagar a la via!

...

Obrim debat!