Dementia ja més tres anys que va caminant a poc a poc i amb fermesa. En quin punt us trobeu actualment?Ara mateix la banda es troba en un punt d’inflexió. Hem volgut replantejar al formació inicial de Dementia de guitarra-cantant, guitarra, baix i bateria i hem canviat el guitarra per una mena de multi-instrumentista que dóna molta més riquesa al nostre so. Aquest músic és en Pablo, que aporta a Dementia guitarres, teclats, samplers, segones veus… pràcticament tot el que li demanem. Apart, tenim enregistrada una maqueta amb la formació anterior i encara no l’hem pogut treure a la venda per diferents problemes que esperem que es solucionin el més aviat possible. Per tant, la nostra ocupació últimament ha estat adaptar els temes vells a la nova formació per tal de preparar els directes de presentació de la maqueta i presentar la nova versió del grup en el seu màxim esplendor.
Sou un grup nascut a Reus. Aquesta ciutat és un bon lloc per donar a conèixer un grup de Metal?
La resposta genèrica hauria de ser: No! Quina ciutat catalana és bona per donar a conèixer un grup de Metal? A Reus hi ha certs avantatges que altres llocs no tenen, com per exemple que sempre hi ha hagut bastant de moviment heavy, des de programes de radio a associacions culturals metàl·liques, però no hi ha pràcticament sales on tocar i la majoria de públic és bastant tancat de ment. Costa introduir un so innovador, la majoria de públic està encasellat en els clàssics. De tota manera, trobo que Reus és millor ciutat que Barcelona, ja que allà trobar una sala on tocar gratis és un acudit.
El vostre estil es relaciona amb el Metal, però mostra un cert eclecticisme que el fa difícil de concretar o relacionar amb referents concrets. Això és casual o intencionat?
Sempre ha estat la nostra intenció principal. Dementia sempre l’han format persones amb gustos musicals molt divergents dins del Metal i això sempre s’ha reflectit en la nostra música. Per mi sempre ha estat un dels nostres punts forts, ja que aconseguir una senya d’identitat avui en dia no es gens fàcil, i tinc la sensació que nosaltres anem pel bon camí. Això et pot obrir portes, perquè el que fas tu pot semblar original, però també te’n tanca moltes, i més a Reus, on la innovació no és gaire ben rebuda.
Ja fa uns mesos que el Bio va decidir deixar la banda i vau incorporar un nou guitarra, el Sergi, però va marxar uns mesos més tard. Com és que no heu buscat un nou guitarrista?
De fet, sí que tenim nou guitarrista, en Pablo, que exerceix aquest rol dins de Dementia, però també molts altres. Perquè vols un guitarrista podent tenir un multi-instrumentista? Quan va marxar en Sergi ens vam plantejar continuar només amb un guitarrista, ja que el nou material que hem anat composant requereix menys saturació de guitarres i més espai per les melodies, així que vam decidir que el Pablo podria combinar les seves funcions de teclat, que tampoc ens són necessàries sempre, amb les de guitarra i tot lo altre. Això també es convertirà en un tret propi de Dementia, i des del nostre punt de vista això va molt d’acord amb el nostre sentit de la innovació i de la riquesa musical.
Com creieu que variaran el vostre so aquests canvis?
El nostre so ja està variant molt, tant les adaptacions dels temes vells com els nous temes que anem composant. Restar una guitarra en les parts que ho demanen per afegir un teclat li dóna un sentit molt més atmosfèric, menys agressiu i més melòdic als temes. De tota manera, quan volem tralla, en Pablo no es talla un pèl. També continuem mantenint les melodies doblades de guitarra, que sempre ens han agradat. Fins i tot alguns temes han agafat, en algunes parts, petits tocs electrònics que aporten un contrast encara més directe en funció del material vell. D’altra banda, ara fa bastant de temps que jo, com a cantant, estic treballant molt més la veu i m’agrada esplaiar-me amb ella i fer diferents tipus de melodies molt més riques que les que podia fer abans. Per tant, el so de Dementia avui es més elaborat, més fàcil d’escoltar i més cohesionat que abans.
Com es planteja un directe de Dementia?
Ara mateix no sabria què dir-te... El nostre penúltim concert va ser amb la formació antiga a Razzmatazz 2 en les semifinals de l’Emergenza, i després en vam fer un altre l’octubre passat per la Festa Major de la Facultat de Comunicació de la UAB amb la formació que tenim ara afegint-hi en Sergi i amb en Pablo encara bastant despenjat. No hem estrenat la nova formació ni els nous temes, per tant crec que tot serà molt nou. De tota manera, si per alguna cosa s’ha caracteritzat sempre un directe de Dementia, i estic convençut que continuarà sent així, és per l’energia que desprenem i per la compenetració entre nosaltres. Un directe de Dementia suposa un donar-ho tot des de l’escenari i demostrar qui som i què hem vingut a donar. I per la banda sempre és una nova oportunitat de passar-ho bé i de gaudir d’una experiència inoblidable.
Esteu a punt de treure la vostra primera maqueta, Origen, amb només quatre cançons. Com en vau fer la tria?
A més a més de les quatre cançons hi ha una intro que ha fet Pablo amb samplers, teclats i coses d’aquestes. Teníem moltes cançons més per triar, però en els directes que vam fer per l’Emergenza, que eren només de 25 minuts, ja vam haver de començar a escollir quins eren els millors temes per presentar-los en directe. Tot i així, han quedat fora uns quants temes molt vàlids i que no tornaran, perquè els hauríem de readaptar a la nova formació i el que volem fer és nou material. Els únics temes que quedaran replantejats seran els quatre de la maqueta i Furva Flos, que ha quedat fora però en directe resulta ser un tema molt potent.
Quins plans de futur teniu per Dementia?
Acabar de plantejar bé el directe que volem fer per presentar Origen i sortir a presentar la maqueta pertot arreu. Tornar a aparèixer, a fer concerts, a que la gent ens conegui, a provar sort en algun segell… I mentrestant anar composant noves cançons al local amb la nova formació, perquè els temes que presentem a la maqueta ja tenen cert temps i han quedat una mica desfasats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada