Aquest matí, el diari Avui ha publicat com a notícia principal de la secció de cultura de la seva web que aquesta nit el grup manresà Gossos celebra els seus quinze anys de trajectòria a l’Auditori de Barcelona. Aquesta banda, formada inicialment per un quartet acústic fins que va decidir electrificar-se i afegir una bateria al grup, és una de les poques supervivents de la segona onada del pop-rock cantat en Català. I la maduresa que han aconseguit és digna de reconeixement tenint en compte tot el que han passat.
Per una banda, van néixer i créixer sempre a l’obra dels grans grups principals del mal anomenat “Rock Català”, com Els Pets, Sopa de Cabra o Lax’n’Busto, igual com altres grups com ara Whiskyn’s o Fes-te Fotre. Després, han sobreviscut a la criba natural que va venir a mitjans dels anys noranta en la música en català, en la que hi havia masses grups per massa poc públic. També han sobreviscut al relatiu fracàs del seu disc en castellà, De viaje, amb el que van ser titllats de traïdors a la pàtria i van perdre part del seu públic nacionalista, que seguia la seva música més pel fet de ser cantada en català que per res. Finalment, és destacable que el grup hagi pogut tirar endavant amb el mateix projecte de Gossos canviant completament el concepte de banda, passant dels sons folk dels primers sis discs (podeu veure, per exemple, el videoclip de Pilar), amb tres guitarres acústiques i un baix, a una banda completament elèctrica i rockera amb dues guitarres elèctriques, una acústica, baix i bateria (un exemple és el tema No és nou), fins i tot amb tocs d’electrònica, reggae i hip-hop en moltes de les seves composicions.
Després de superar amb èxit tots aquests obstacles, Gossos pot considerar-se un bon grup de rock i una proposta més que de qualitat, sigui a Catalunya o fora d’aquí. I per això es prepara per fer el salt fora i a iniciar una mini-gira per Holanda, amb la voluntat de buscar el circuit internacional i poder tocar, per exemple, per França o Amèrica Llatina. Estic convençut que, si traiem tots els prejudicis que té la música en català pel simple fet de ser escoltada en català, Gossos és una proposta tan vàlida o interessant com qualsevol altra.
I plantejo una altra pregunta: cal realment esperar quinze anys per sortir fora? Tant poc valorem els nostres músics? Recordem casos com Artic Monkeys, que amb molta menys qualitat musical que moltes bandes d’aquí van convertir-se en un fenomen. I no parlem dels artistes d’un sol ús, hiperpromocionats per alguna multinacional de l’entreteniment per obtenir un èxit immediat i acaparador amb una qualitat més que qüestionable, per no parlar del sentiment o de l’elevació que pugui suposar la composició o la interpretació de la cançó. No, el problema no és la qualitat. El problema és, per una banda, l’autoodi i la por, i per l’altra, la manca de recursos i d’una infraestructura potent que potencïi grups d’aquí.
Parlant de l’autoodi, i per acabar, m’agradaria transciure-us els vuit comentaris que de moment hi ha a la notícia de l’Avui. Podria comentar moltíssimes coses de cadascun d'aquests comentaris, però aquest post es faria molt llarg. Aviam si arran d'aquests comentaris podem obrir una mica de debat a través dels comentaris d'aquest post. M'agradaria molt saber què en penseu. Els comentaris a la notícia de l'Avui són aquests:
Jordi 01.04.2008, 10:27
salen por fin a tocar al extranjero, despues de casi dos decadas! pero si hoy cualquier grupo sale a tocar fuera anda que como han vivido de las subvenciones no tenian que buscarse el pan!
cunvayass 01.04.2008, 10:04
con esas caras de florazas!! solo a unos gafapastas se les ocurriria llamarse PERROS. . catalanes que sois unos catalanes!!
otis redding 01.04.2008, 09:52
Mira que en són de dolents. . . com la música que es fa en general a aquest pais.
weasle 01.04.2008, 09:32
vaya notición. . . .
JAC 01.04.2008, 08:30
15 anys ? pos ja podrien anar a la pelu, pollosos.
Toni de Mèxic 01.04.2008, 04:55
La primera sortida al nord dels pirineus? I com és que jo els vaig veure el 1997 a Prada de Conflent? Ai aquests periodistes. . .
Un sacrificat 01.04.2008, 01:42
Quinze anys ja?? I encara queda molt per aguantar-los???
Eloi 01.04.2008, 00:24
Aquests no eren els que van anar a fer les "Espanyes" cantant en espanyol i, lògicament, van tornar "amb la cua entre cames"?. Apa, va, que se'n vagin a cagar a la via!
...
Obrim debat!
3 comentaris:
Ei! Et formulo una pregunta: quins Gossos t'agraden més; els dels inicis o bé els actuals amb més presència electrificada?
Ni els he seguit mai amb especial atenció ni he escoltat més enllà de les seves cançons de referència, però tinc la sensació que actualment ens trobem davant dels Gossos més consolidats i amb més idea de projecte. En Nacho Tarrés és un tio que em transmet amb les seves declaracions.
Jo crec que abans oferien alguna cosa de molta qualitat i original en el panorama català: folk, pop i reggae (destaca la qualitat d'en Juanjo Muñoz) i amb unes harmonies perfectes a quatre veus. M'encanta el doble disc en directe, el "directament", ja que en els CDs d'estudi no aconseguien el clímax ni la profunditat que van aconseguir amb aquest disc.
La nova etapa? Considero que la qualitat segueix sent molt bona., però les harmonies de veu han quedat relegades a un segon pla i el que ofereixen ja sona a moltes coses que s'han sentit fa temps, i a més, a Catalunya.
Jo preferia la primera etapa, però admeto que se n'han sortit molt bé amb l'electrificació.
Salut!
Jo crec que Gossos, sempre han estat els mateixos, però com tots, en ocasions potser han escollit camins equivocats. Penso que actualment es troben en un dels seus millors moment i amb un disc molt ben acollit per la crítica.
salutacions
ruben
Publica un comentari a l'entrada