Òbviament, el post següent del de presentació havia de dedicar-lo a una de les meves passions: Amnea.
Ja fa tres anys i mig que el projecte va començar i hem viscut moltes coses que ens han unit com a grup i ens han permès seguir encara al peu del canó, millorant dia a dia i aprenent els uns dels altres.
Perquè crec en aquesta proposta, perquè reivindico el poder del Rock més dur del que ens ensenyen els grans mitjans i les discogràfiques majoritàries. Perquè la música és una actitut envers el món, una manera de veure'l, crítica, de rebel·lia, d'alternativa, de sentiment i d'expiació. Potser molts de valtros pensareu en el gran Rock, en aquell que omple estadis i mou milions. Però jo us estic parlant del Rock que es duu al cor, el Rock que comença en un mateix. Us parlo d'aquell Rock que mai morirà, perquè ningú podrà comprar-lo.
Rei de copes, de la segona maqueta d'Amnea, Anada d'olla. Moltíssimes gràcies de nou al Jordi i a la Natàlia per la seva feina completament desinteressada i les seves ganes. Una abraçada inmensa, amics.
Per cert, com heu vist a "propers concerts", el divendres 7 de març Amnea toca a Reus. Serà el concert número 30!
Salut i RnR!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
La primera vegada que vaig veure en directe Amnea va ser tard. Més tard del que m'hagués agradat. Feia temps que sentia a parlar d'aquesta jove formació tarragonina, n'havia escoltat alguns dels seus temes i les referències que m'arribaven eren, òbviament, de lloances vers la categoria musical d'Amnea.
Doncs bé, finalment va arribar el gran dia de veure Amnea en concert. Sincerament, vaig quedar entusiasmat. No sé si m'esperava menys o que no m'havia plantejat com resultaria el concert. Fos com fos, Amnea em va impactar. Amnea em va arribar. Amnea em va aconseguir transmetre un no-se-què d'esperit revitalitzador. Potser, "és que ara veig el món des d'una altra perspectiva que me'l fa observar millor".
Publica un comentari a l'entrada